A dormir: la meva experiència amb el Mètode Estivill

Si alguna cosa ha marcat la vida de la meva familia en els darrers mesos ha estat descobrir i aplicar el mètode Estivill per fer dormir a la petita. Si hagués de resumir què ha significat l’aplicació del mètode en la millora de la qualitat de vida de casa nostra, no crec que trobés les paraules per resumir certs sentiments i sensacions que et queden quan veus que el mètode funciona i que per fi la teva filla s’adorm soleta.

Posem-nos en situació: la nostra filla portava un any necessitant de la nostra presència per dormir. Cada nit, un de nosaltres l’acompanyava al bressol, li feia quatre carantonyes i la bressolava fins que es queia rodona. I en aquest moment és quan començava el ball de cada nit: cada cop que la nena es despertava per la cosa més tonta, començava a plorar i només es calmava si tornàvem a bressolar-la fins que s’adormia de nou. Les nits més calmades ens llevàvem un o dos cops per la nit a calmar-la (i cada sessió de calmar-la durava una mitjana de 15-20 minuts). Hi havia nits que fins i tot ens havíem llevat 6 cops. I després de despertar-te tants cops, un no se’n va cap a la feina a les 7 del matí de gaire bon humor.

Finalment, ens vam acabar comprant el llibre del Dr. Eudald Eduard Estivill “Duérmete niño”, el llibre que explica el mètode per adormir els nens que tenen problemes d’insomni infantil. En resum, els punts forts del mètode són els següents:

  1. Els destinataris del mètode són els nens que tenen evidents problemes per dormir-se solets (ja tinguin només 4 mesos com 4 anys).
  2. La clau del mètode és ser pacients però ferms. Qualsevol símptoma de feblesa provoca el fracàs del mètode.
  3. Les rutines dónen confiança i tranquilitzen als bebès, fins i tot quan han d’anar a dormir.

Amb el llibre a la mà, i una bona dosi de paciència, ens disposarem a seguir el mètode fil per randa, i aquest va ser el resultat:

  • Dia 0: primera prova. Després de crear una rutina per anar a dormir (bany, sopar, Pocoyó i a dormir) deixem a la Laureta al bressol plorant com una berra. Després de 4 o cinc rondes de tres minuts anant a calmar-la sense agafar-la ni tocar-la, la Laureta se les manega per grimpar per sobre del bressol i caure a terra. Ens espantem els tres, i decidim tornar-ho a provar més endavant.
  • Dia 1: quinze dies després, seguim la mateixa rutina prèvia a anar a dormir. Deixem a la Laura al bressol plorant a base de bé i l’anem a calmar seguint les pautes del llibre (primera visita al primer minut, visites següents en intèrvals de 3 minuts). La Laura plora durant tota una hora i s’acaba adormint de genolls, completament esgotada. Aquella nit, es lleva un cop i seguim la mateixa rutina a les 3 de la matinada, ja que és molt important que, sigui l’hora que sigui, es segueixi la mateixa tècnica.
  • Dia 2: al dia següent, seguim la mateixa rutina abans de dur-la al llit. Deixem a la Laureta plorant i seguim la rutina de visites per calmar-la del segon dia (primera visita als 3 minuts, visites següents cada cinc minuts). Aquella nit la Laureta s’adorm als 25 minuts, i aquella nit només es desperta un cop.
  • Dia 3: seguim amb la mateixa rutina prèvia a anar a dormir, posem a la Laureta al bressol i es posa a plorar, però molt menys que els dies anteriors. No arribem a fer la primera visita (programada per als cinc minuts següents) i la nena ja dormia. És la primera nit que la Laura dorm tota la nit sencera.
  • Dia 4: després de la rutina, deixem a la nena al bressol, li expliquem un conte, li diem bona nit i marxem de l’habitació. La nena no només no plora ni crida, sinó que en 5 minuts ja dorm. Els seus pares s’abracen emocionats.

A partir de llavors, seguim cada nit la mateixa rutina: un bany relaxant, un bon sopar, un parell de capítols de Pocoyó (un dia hauré de parlar d’això) i la Laura marxa a l’habitació de la mà d’un dels papes per sentir un conte i marxar a dormir. Dorm tota la nit i es lleva sobre les 7’30 del matí tot cantant i enumerant tot allò que veu des del bressol (o els membres de la familia, o les parts del cos). Els papes sopen, veuen la tele, i sobretot dormen les hores necessàries per afrontar una jornada laboral al dia següent amb un mínim de garanties. I l’humor els ha canviat molt en els darrers set mesos.

Per tant, jo us recomano el següent: si us veieu amb cor i realment comenceu a veure que el vostre nen necessita aprendre a adormir-se sol, proveu aquest mètode. Ben aplicat, funciona en el 95% dels casos. I si teniu alternatives a aquest mètode per fer dormir les vostres criatures, no dubteu en fer-m’ho saber a través dels comentaris.

One thought on “A dormir: la meva experiència amb el Mètode Estivill

  1. Anaïs Reply

    M’ha semblat molt interessant aquest post. Com que als 20 anys i sent filla única no he viscut res d’això, només puc afegir que quan era petita, fins ben entrats els 5 anys, necessitava que me mare s’estirés amb mi per anar a dormir. Cada dia. No el papa, no. La mama! A sobre exigint.

    Fins que un dia, la revetlla de Sant Joan del 95′, em va fotre un crit “Me tienes harta yaaa! A dormir! Llora todo lo que quieras!”. Es va emprenyar tant, que vaig estar plorant tota la nit… Fins que em vaig adormir i vaig comprovar que ni se’m va menjar cap monstre, ni cap petard havia enlairat el pis on vivia. Crec que hagués agraït algun mètode com el del Dr.Estivill!

    Una abraçada i felicitats, família, que apa que no feu goig!!! 😀

    Anaïs

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *