Adéu, Creadors

Ay, Manolete! Si no sabes torear pa’ qué te metes!

Amb aquesta cita d’un clàssic de No Me Pises Que Llevo Chanclas començo un dels articles del meu blog potser més seriosos. Ja sabeu que m’encanten aquestes dualitats: com més seriós és un tema, més el començo de forma tonta.

Fa un temps parlava en aquest mateix blog de l’associacionisme, i de com els membres d’una associació es podien dividir entre els que només pagaven quotes, els que les pagaven i de tant en tant feien alguna cosa, i els que pagaven, feien coses i a més s’implicaven en la gestió de l’entitat. Doncs bé, en aquell article obviava quelcom que és molt important quan es parla d’implicar-se en la gestió d’aquestes: cal gestionar els aspectes més formals de l’associació (balanços econòmics, tràmits administratius, formalismes diversos, etc) i també cal saber gestionar equips humans. Concretament, un president d’una associació ha de saber, o ha d’estar disposat a aprendre, tot allò relacionat amb la gestió d’equips humans. I si a més de saber-ne d’això té una mica d’empatia, oli en un llum.

Doncs bé, a Creadors, l’associació de creadors de continguts per internet en llengua catalana de la que, fins fa poc, n’era membre, sembla que això no ho tenen gaire clar.

La Mabel Rodriguez a hores d’ara ja ha explicat abastament els motius que la van dur a deixar el càrrec de secretària primer, i l’associació després. El resum seria aquest: davant d’una situació difícil motivada per l’estrès propi de la gestió d’un acte com el CreaFest i per la poca acció davant d’un més que evident problema econòmic, la Mabel va explotar i es mostrà extremadament vulnerable emocionalment en una reunió de la Junta Directiva. Aquesta, encapçalada pel seu President i el Tresorer, i amb la connivència per silenci de la resta de membres, li va fer saber a la Mabel que aquell no era un espai ni de cures ni segur. Davant d’aquesta agressió (perquè no té cap altre nom), l’únic que la Mabel podia fer era apartar-se, esperar a que passés el CreaFest, i abordar el tema amb una mica més de calma. La resposta, un dies després, va ser un tancament de files al voltant del President, i la certesa de que es volia passar pàgina com més aviat millor.

No entraré a valorar tota la situació ni a explicar més detalls, però sí que m’agradaria incidir en un missatge: dirigir una associació, per molt lúdica que sigui, no es pot fer ni des de la ignorància ni des de la prepotència. Les nombroses irregularitats que han esquitxat Creadors des de la seva fundació com a entitat només es poden explicar des de la impotència del seu equip directiu per gestionar una entitat encarregada d’administrar no només els diners dipositats per les sòcies, sinó també les emocions, els neguits i les opinions diverses que poden sorgir dins de l’Assemblea o la Junta. D’altra banda, algunes d’aquestes irregularitats, paleses en fets com les lamentables votacions per aprovar la memòria anual o els pressupostos (que no estan aprovats perquè ningú va mirar-se el full de càlcul críptic que va enviar el tresorer), fan que qualsevol persona amb dos dits de front, o el 10% de l’Assemblea, pugui impugnar qualsevol acció duta a terme per aquesta Junta i demanar-ne la destitució fulminant.

No amagaré el meu apreci per Creadors i per bona part de la seva gent. N’hi ha que són pencaires, honestos i tenen les idees molt clares, i fins i tot alguns d’aquests estan a la Junta. Malauradament, l’acció d’algunes persones, que bé per veterania com per carisma personal tenen més influència que d’altres, fa que no pugui mantenir-me ni un dia més en aquesta associació. Si algú dels que es queden em llegeix, i vol fer alguna cosa al respecte, allí m’hi trobarà.

In

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *