Ser un adult pretesament funcional comporta moltes coses, entre elles haver de recordar un munt de tasques i cites ineludibles per al funcionament del dia a dia. Aquestes tasques es multipliquen de forma exponencial en funció del nombre de persones amb les que decideixes compartir la teva vida, i malauradament passem per alt un fet tan cert com dur d’assumir: la nostra capacitat mental és limitada.

En el meu cas, s’ajunten diversos factors. Per una banda, soc una persona que tendeixo a oblidar coses sense motiu aparent. De l’altra, acostumo a voler-me implicar en moltes coses que, sense voler, em carreguen de tasques i cites. I aquesta combinació fa que no em pugui refiar de la meva ment per arribar a tot o fer tot el que he de fer o vull fer. Assumir-ho ha estat dur, no negaré que hi ha hagut un component de masculinitat tòxica en forma d’orgull innecessari, però un cop assumit he acceptat que tenia l’oportunitat de posar-hi remei amb una cosa que, paradoxalment, tinc a la ma cada dia: el meu telèfon.

Llistes i més llistes

Fa un temps em vaig proposar fer un experiment després de veure un inspirador vídeo de Jaime Altozano sobre els seus hacks per gestionar el seu temps. Entre aquests trucs hi havia el d’apuntar-se en el mòbil totes les rutines per no haver-les de recordar. Coses com fer la bugada, fer la compra, respondre correus, aniversaris… Petites tasques i cites repetitives en el temps que t’ocupen espai al cap, i recordar-les cada dia fan que els teus nivells d’estrès s’enfilin ràpidament. Doncs bé, aquest home les té apuntades al mòbil, i així de bon matí només ha de recordar una cosa: obrir el llistat de tasques. El mòbil, o el núvol, s’encarrega de recordar-ho tot per ell, i això li treu càrrega mental (si és que se’n pot dir així).

Doncs bé, el meu experiment ha estat just aquest: fer servir Google Tasks per fer-me un llistat de tasques repetitives que, sí o sí, he de fer cada matí, i mentalitzar-me per obrir l’aplicació just després de fer el cafè. A partir d’aquí, només cal que segueixi el que em diu la llista, i així faig totes les coses que he de fer just acabar de llevar, que no són poques.

Alliberant espai per les coses importants

No tinc gaire clar si a nivell cognitiu i de forma empírica això que faig té alguna mena d’impacte, però a nivell subjectiu personal, puc assegurar que sí. Apuntar les trivialitats i deixar que sigui el mòbil qui m’ho recordi fa que jo pugui alliberar el meu cap i centrar-me en coses importants que potser no passen cada dia, com gestionar temes familiars importants o estar més concentrat a la feina. I. en última instància, aquesta simple acció ha fet que el meu nivell de vida millori, i que la percepció que tinc de mi mateix també hagi millorat.

Potser no em calia recordar més, al cap i a la fi. Només em calia confiar més en la tecnologia i ja està.