Aquest 20-N, vota

S’acosten les eleccions generals del 20 de Novembre. Què penses fer: deixar les coses com estan o canviar el joc?

Prent-te cinc minuts per reflexionar: vius en una democràcia amb un cap d’Estat que no has triat, que no pots triar, i que delegarà les seves funcions en el seu fill de la forma més antidemocràtica possible, de manera semblant a com el dictador Kim Jong-Il de Corea del Nord farà amb el seu fill quan es mori. Vius en un Estat on la única manera de participar en política és afiliant-te a un partit polític, on la única manera que tens de proposar noves lleis o canvis en les ja existents és a través d’Iniciatives Legislatives Populars que només permeten canviar lleis petites o que no afectin a l’statu quo. Vius en un Estat que té dues cambres de representació que no saps com funcionen, i de les quals una d’elles no té clar el seu futur (Senat? Què és això?).

Vius en un estat “plurinacional” que ignora tot allò que no mencioni Madrid en algun lloc. Un Estat que veu les llengües diferents com amenaces, les cultures diferents com traidores, les ideologies diferents com “antiespanyoles”. Un Estat que diu que s’enmiralla a Europa, però que cada cop més sembla una de les seves excolònies sud-americanes.

Vius en un Estat independent… ups, espera, ara recordo que fa poc es va canviar la Constitució (una llei que tu vas votar però que no pots canviar) per mandat de França, Alemanya i els mercats econòmics. Bé doncs, vius en una colònia econòmica.

Tot això ha estat recolzat, promogut i esperonat des de la política. La que hi ha ara, la que hem estat votant aquests darrers 34 anys. Cada quatre anys ens venen la mateixa moto: llibertat, democràcia, justícia, feina, respecte… Tanmateix la moto que finalment ens donen està rovellada, no té gasolina, i esperen que entre tots l’empenyem. Ells han deixat que això passi, i nosaltres seguim donant-los la confiança.

Aioxò ha de canviar. I com fer això? No agafarem les armes, ni ens posarem a cremar edificis públics amb els seus ocupants a dins; ho farem com ells volen que ho facin: votant.

Pensa en la força del teu vot, no en la seva utilitat. No t’abstinguis ni votis en blanc, son opcions que afavoreixen als grans partits. Vota a un partit minoritzat (no hi ha partits minoritaris, només partits minoritzats pel sistema) o vota nul. Un cop directe a la línia de flotació del sistema imposat. Si jo et puc convèncer a tu, tu en pots convèncer a un altre, i poc a poc convèncer a molta gent.

Aquest 20-N, vota. És el teu futur el que està en joc.

P.d. Si ets un votant habitual d’un dels grans partits espanyols (PSOE, PP, CiU o PNV), només et demanaré una cosa: reflexiona.

P.d. 2: aquest post marca l’inici de la meva croada personal amb el moviment #nolesvotes o #votaaotros a Internet i al món real. Entendré que em considereu un pesat aquests dies, però crec que la ocasió ho mereix.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *