Avui faig vaga

Doncs sí, avui estic exercint el meu dret a fer vaga. Llevat des de bon matí, estic seguint el desenvolupament de la mateixa via Twitter, on el debat és molt interessant, ja sigui  per la banda dels defensors com per la dels detractors. I tot i que ja he dit algunes coses a base de piulades, crec que he de fer l’esforç de provar de resumir-ho en un post.

A grans trets, faig vaga perquè:

  • La Reforma Laboral impulsada pel Govern Espanyol representa una retallada de drets dels treballadors sense precedents en molts anys. Tot i vestida amb els arguments de que era necessària per la cojuntura actual del país i que només s’aplicarà mentre aquesta situació persisteixi, no tinc gens clar que un cop desmantellada una bona part de l’estat del benestar i superada la crisi econòmica la classe dirigent i els poders econòmics més importants facin marxa enrera i reverteixin les condicions laborals al nivell d’abans de la crisi. Un caramel com el que els brinda aquesta reforma és massa dolç com per deixar-lo anar.
  • Estem vivint temps en què amb l’excusa de la crisi es fan retallades en serveis bàsics com l’educació i la sanitat (serveis que influeixen directament en la productivitat dels treballadors del país) mentre es destinen recursos a projectes faraònics poc justificables o directament inútils. I un país que permet això no pot anar bé.
  • La classe política bipolaritzada ha demostrat que, davant dels grans reptes que se li plantegen, reaccionen de la mateixa manera: amagant el cap sota l’ala, provant de desviar l’atenció amb debats estèrils on cada partit (PP i PSOE) s’intercanvia els papers depenent de si està al govern o a l’oposició, però posant-se d’acord per vendre la sobirania nacional (i si se’m permet, la “virginitat” de la Constitució Espanyola) a l’eix franco-alemany.

Tot i això, he de deixar clares diverses coses:

  • Estic completament en contra de les coaccions per fer vaga o per no fer-ne. Això de la vaga és un dret, igual que el dret a treballar. I els piquets informatius haurien de fer el que diu el seu nom: informar i educar, però no només avui, sino tots els dies que han passat des de que el Govern del PP va anunciar el projecte de llei fins avui.
  • El moment òptim per protestar no era avui, era quan es va anunciar la llei. I el moment de protestar tornarà a ser quan passada la crisi no es tirin enrera les mesures aplicades per la reforma laboral. Pedagogia, cal molta pedagogia per deixar clar als treballadors (sobretot als més joves) que això no té perquè ser la situació normal d’aquí a dos anys.
  • A partir d’ara, penseu-hi tots aquells que en el seu moment no vau anar a votar perquè passàveu d’aquests “rotllos”: la vostra passivitat va dur al govern a aquells que ara us estan cardant. La millor manera de protestar o de fer sentir la teva veu és a través de les urnes d’aquí a gairebé quatre anys.

Ja està, ja he buidat el pap. No descarto fer actualitzacions al llarg del dia d’avui, però per ara això és el que volia dir.

2 thoughts on “Avui faig vaga

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *