Una de les meves dèries personals és la gestió del temps. El maneig de les tasques que he de fer (o que m’he compromès a fer), i la manera com les combino amb les coses que vull fer. Això és una d’aquelles coses que tothom es veu molt capacitat per fer sense gairebé pensar, però que per mi són un maldecap constant, i us diré les raons per les quals a mi em costa horrors:
- Tinc una memòria de peix: no puc confiar en la meva memòria perquè tendeixo a oblidar-me de les coses repetitives o que em generen poc interès, però que són imprescindibles per poder dur a terme allò que sí recordo fer.
- Em costa molt dir que no a les peticions d’ajuda que rebo, i que normalment es tradueixen en noves tasques o feines a fer. També em costa molt dir que no a oferiments que em fan i que m’engresquen sobremanera.
- Per acabar-ho d’adobar, em distrec amb una facilitat extrema. I en aquest sentit, el fet de tenir una vida digital intensa fa que el meu nivell de distracció augmenti de forma exponencial.
Amb tot això en ment, sembla complicat trobar les eines per poder dominar i cavalcar la immediatesa del dia a dia (que diria en Joel Díaz a La Sotana), però us asseguro que crec haver trobat tres eines que m’ajuden a dur-ho millor.
Gestionant projectes amb ClickUp
Si sou consumidors de Youtube amb assiduïtat veureu que de tant en tant apareix una eina de gestió de projectes anomenada ClickUp. Aquesta eina s’ofereix amb un rang de preus que va des de la versió bàsica gratuïta fins a la corporativa de 99 USD al mes. Tanmateix, per una persona com jo el paquet gratuït de moment funciona perfecte. Em permet gestionar les tasques de quatre àmbits en els que estic involucrat (l’Associació Catalana d’Esperanto, Creadors.TV, la meva feina i el meu propi espai digital), calendaritzar-les i poder-hi assignar subtasques i dates de venciment individuals per a cada subtasca. En comparació amb Trello (que fins ara era el que venia fent servir) té moltes més opcions i em permet dur un control de les coses que he de fer amb precisió.
Podeu veure la web de l’eina i registrar-vos amb el paquet més bàsic fent click aquí.
El mòbil com a enemic: silenciant la vida digital
El meu segon pas ha vingut després d’una reflexió una mica més serena: tot i tenir una vida digital ben animada, el nivell d’atenció que li prestava era excessiu. Per exemple, per mi era normal consultar el Twitter o l’Instagram tres o quatre cops a la hora, tot i saber del cert que no tinc cap motiu real per consultar-ho ja que no tinc tantes notificacions. Fins i tot després d’afegir els perfils de Twitter i Instagram de l’Associació Catalana d’esperanto, no tinc un nivell tan alt de mencions o retweets. Però jo igualment ho consultava per si un cas, sobretot després de veure que el telèfon no em notificava accions que passaven.
I el problema era aquest: les notificacions.
Tenia el telèfon curull de notificacions. Tantes, que em menjaven recursos i feien que no ho pogués atendre tot. Així doncs, el meu pas següent ha estat silenciar totes les notificacions del telèfon excepte les més importants (quatre contactes de Telegram i dos grups de Whatsapp). Són les úniques notificacions que permeto que passin i facin que el meu telèfon s’il·lumini (també el tinc en permanent silenci). Si és molt important, em vibra la pulsera d’activitat que tinc. Amb aquesta acció he aconseguit reduir dràsticament el nivell d’ansietat i estrès provocat pel telèfon.
El mòbil com a amic que ho recorda tot
D’altra banda, també és cert que el mòbil ens pot ajudar molt a recordar coses rutinàries i, així, enfocar-nos en allò que hem de fer que se surt de la rutina. En aquest sentit, va ser revelador per mi un dels darrers vídeos de Jaime Altozano, un que s’aparta de la seva temàtica habitual de divulgació musical. El vídeo en qüestió és aquest:
En un moment del vídeo el bo d’en Jaime diu que s’ho apunta tot en llistes de tasques, llistes en les que apunta coses òbvies com afaitar-se, rentar-se les dents o felicitar aniversaris. I ho justifica dient que si té una eina que s’encarrega de recordar per ell les coses que ha de fer, ell pot dedicar el temps i l’espai mental que tenia per recordar coses a coses més productives. I jo m’he decidit a adaptar aquesta manera de fer, de manera que tinc ara mateix un llistat de tasques al meu Google Tasks bastant gran, que es renova cada dia, i que em permet recordar les petites coses diàries quan em dóna per mirar el telèfon, i així no oblidar-me de res (fins i tot de rentar-me les dents).
I aquests són els canvis que he fet jo per mirar de ser una mica més eficient i tenir temps i ganes de fer-ho tot. I tu? Quins són els teus trucs? Deixa’ls als comentaris!
