El meu blog, el meu món

Autor: Enric Pineda Page 3 of 12

Bibliotecari i documentalista. Abans llegia enciclopèdies, però ara llegeixo articles de la Viquipèdia. Darrerament, faig activisme lingüístic a favor de l'Esperanto i la justícia lingüística.

Què és ser un pirata (per mi)?

Segurament, la resposta a aquesta pregunta dependrà de la persona que la respongui: un pirata pot ser un criminal, un llibertari, un personatge de ficció, o tot això a la vegada. Però quan s’acosta el moment de definir què significa ser un pirata en política, molts cops ens costa definir què significa. I en aquest article intentaré explicar què significa, per mi, ser un pirata en política.

El Moviment Pirata, iniciat a l’any 2008 a Suècia, defensa tots aquells temes sobradament coneguts per tothom qui ens coneix: la defensa de la llibertat dins i fora de la xarxa, la neutralitat de la xarxa i la llibertat d’expressió, la lliure circulació de la informació i  la transparència, entre d’altres. Aquests aspectes de la nostra política ens defineixen, segons la meva opinió, com a pirates, i constitueixen allò que en diríem el «core» de la nostra política. Però què passa amb tot allò que no està definit en el nostre ideari o en el nostre programa marc? Com reaccionem com a polítics davant de temes que se’n van d’aquest marc d’actuació? Actuem de la mateixa manera els pirates de diferents països davant dels mateixos temes? Un pirata francès, un nord-americà i un català no tenen per què defensar exactament els mateixos punts.

En la meva opinió, és la manera com enfoquem aquests, i la resta de temes, el que ens fa ser-ho. No som menys pirates si, per exemple, considerem que una nació històrica com Catalunya té el dret a decidir el seu propi futur. Serem pirates a l’hora d’enfocar aquest tema: sense mitges tintes, assegurant el respecte a totes les postures possibles, fomentant el debat i posant per sobre de tot el dret de la ciutadania a ser consultada. Un pirata d’una altra regió, o d’un país com Espanya, podria no estar d’acord amb la independència de Catalunya i seria una posició tan legítima com la d’un pirata obertament independentista, però no pot estar en contra d’un enfocament genuïnament pirata del tema.

En política, ser pirata és una actitud, a banda d’un corpus més o menys breu ideològicament parlant. Ser positiu i crític alhora amb l’ús de la tecnologia per afavorir l’efectiva participació ciutadana és ser pirata. Promoure l’educació ciutadana i la seva participació en política més enllà dels moments en què se la crida a les urnes, és ser pirata. Estar disposat a fer transparent el teu barri, districte, poble, ciutat o parlament, és ser pirata. I ajudar a fer créixer el moviment, donant suport al partit pirata del teu país, regió o ciutat, és definitivament l’acte més pirata de tots. Fer pinya, reunir-se amb d’altres pirates, i actuar al teu poble, àrea o país (participar, en definitiva) és allò que fa que siguis, per mi, un pirata de debò.

Sóc candidat a Coordinador General de Pirates de Catalunya

 

Avui es dóna el tret de sortida a les primàries a dins de Pirates de Catalunya per escollir els nous membres de la Coordinadora Administrativa i la Coordinadora General. Per entendre’ns, són els dos òrgans que gestionen el partit i fan valer les decisions preses per l’assemblea. Allò que en els partits antics es diu Secretaria Nacional o similar, però que a pirates té, en alguns casos, meres funcions administratives.

Doncs bé, arribats a aquest punt, i després de set anys de militància a Pirates de  Catalunya, he pres la decisió de presentar-me a les primàries del partit per segon cop consecutiu. Si el primer cop ho vaig fer per presentar-me al càrrec de portaveu, un càrrec que he anat exercint aquests darrers anys, aquest cop em presento al càrrec de Coordinador General. Arribo a aquesta decisió empès per la necessitat que tinc d’aportar el meu granet de sorra per fer que Pirates de Catalunya esdevingui un actor reconegut dins del panorama polític català. En concret, em marco com a objectius els punts següents:

  • Treballar per optimitzar i dinamitzar el funcionament intern de Pirates
  • Enfortir els ciments ideològics
  • Dinamitzar la seva comunicació externa i els actes de presentació del partit arreu del territori
  • Impulsar les territorials

Espero poder aconseguir tot això amb el suport dels meus companys i de l’Assemblea de Pirates. Companys, llevem àncores!

Actualització (15/06/2017): ja podeu veure les candidatures publicades al Sistema de Participació de Pirates. El proper diumenge 18 de juny s’inicien les votacions.

#RebootPirata: discurs de clausura

El passat 11 de desembre es tancava el procés de refundació de Pirates de Catalunya, anomenat Reboot Pirata. En el marc d’aquesta jornada, se’m va demanar fer un breu discurs de clausura de l’acte, que transcric a continuació.

Avui concloem sis mesos de feina en els que hem debatut els documents (ideològic, estratègic i organitzatiu) que han de conformar el nostre futur com a partit. El futur que se’ns obre al davant l’afrontem amb la il·lusió dels que afronten un nou viatge: coneixem la destinació, coneixem la tripulació i coneixem el vaixell, i només tenim la incertesa d’allò que ens acompanyarà durant el camí.

Hem definit nous objectius, hem parlat i debatut sobre els nous reptes que hem d’afrontar però ho hem fet com ho afrontem tot els Pirates: amb diàleg, amb debat i amb democràcia directa, molta democràcia directa. L’ADN pirata s’ha manifestat en el seu esplendor.

Recordo els moments en els que hem afrontat conteses electorals abans d’arribar a aquest moment, com les eleccions municipals de 2015 o les eleccions catalanes d’aquell mateix any. Conteses en les que hem defensat idearis i programes innovadors, trencadors i diferents als de la resta de partits. Aquests sis mesos de treball ens donen una evidència: el temps ens ha acabat donant la raó. Vam apostar per la participació i la transparència abans que els partits governants ho comencessin a incloure als seus programes. Vam parlar de referèndum unilateral abans que tothom per Catalunya, abans que la famosa RUI es posés de moda. Però a banda d’aquesta evidència ens ha donat força per continuar. Per créixer als pobles i ciutats de Catalunya, per créixer al nostre espai polític, i per contribuir al creixement del Moviment a la resta de l’estat, a Europa i, per què no dir-ho, al món.

El que tanquem avui no és el final de res: és l’inici d’un nou temps a Catalunya. Un nou temps pirata.

Moltes gràcies.

Jimmy

goddess_kali_2_by_mialaia-d8551ba-1000x500-768x384Amb aquesta entrada inicio una sèrie de posts al blog amb relats meus. Alguns d’ells són una mica pujadets de to, però vaja, qui em coneix ja sap que m’agraden aquests temes. Si us agraden, feu-m’ho saber als comentaris!

Aquella nit no se sentia inspirat. Ja eren gairebé tres quarts de cinc de la matinada d’una xafogosa nit de juliol al Raval de Barcelona, i en Jimmy no havia aconseguit cap trofeu. Així era com ell anomenava a les jovenetes estrangeres que aconseguia endur-se al llit després d’algun gintònic i una mica de conversa. Però aquella nit només n’havia tret quatre mirades creuades, convidar a una noruega malcarada i la idea de que tornaria a casa seva i se l’acabaria pelant.

De fet, no es deia Jimmy. En Jaume s’havia posat un nom anglès per ajudar a trencar el gel. Formava part del seu personatge: un millenial segur de si mateix, amb èxit a la vida i cues de noietes trucant a la seva porta per fer-se’l. Però, com el seu nom, res era veritat. Ni a la seva feina d’oficinista ras a El Corte Inglés el coneixien. En Jimmy suplantava en Jaume durant els caps de setmana i desplegava el seu art a l’hora de seduir. Però aquella nit, res de res.

Tot pensant en aquell vídeo de Dillion Harper vestideta de nena dolentota i en la palla que es faria a la seva salut, va entrar al paki buscant algun ressopó. Ni tan sols es va fixar en qui hi havia a caixa; va anar directe a les neveres, n’agafà un sandvitx de pollastre i una tònica, i es dirigí a caixa.

Va quedar un xic astorat en veure que, enlloc de l’amable ancià de cara arrugada i castellà trencat hi havia una noieta morena, de cabells llisos i foscos, amb corbes generoses i un escot gairebé perfecte atenent a caixa. El creuament de mirades entre els dos va ser curt però intens, i mentre ella la mirava la Dillion Harper i el seu vestit de puteta desapareixien. Ell va pagar amb un bitllet de vint, i amb el canvi ella li allargà un paperet menut on només hi posava: “Plego en deu minuts”.

Vint minuts després ja eren al portal d’ella, besant-se apassionadament.

Pujaven les escales resseguint amb les mans cada plec de la roba i cada corba del cos. A cada replà s’aturaven i feien l’intent de treure’s la roba allà mateix per fer l’amor com animals, però ella insistia en pujar a casa. “Al llit, al llit…”, repetia entre gemecs.

Mentre obrien la porta, ell ja es descordava els pantalons. De camí a l’habitació ella es va quedar amb les calcetes posades, però ell s’ho havia tret tot. Ella va agafar en Jimmy i el llençà sobre el llit. Asseguda sobre el seu cos, anava poc a poc lligant-li les mans al capçal del llit mentre l’humitat del seu entrecuix s’escolava per les calcetes i mullava el pit d’en Jimmy. I aquest notava l’erecció majestuosa que li creixia imparable mentre ella li lligava els peus a les potes davanteres del llit.

“El teu cor, vull el teu cor…” gemegava ella mentre el besava, mentre li passava els pits per la boca d’ell, mentre li tocava el penis amb la ma esquerra i es col·locava al seu damunt tot fent cercles amb el cul. Mentre resseguia amb la ma dreta els seus pectorals.

Bali chadhogay, bali mangti Kali maa, mukti degi Kali maa…

Ell es posava cada cop més calent amb aquella mescla de sexualitat i misticisme.Va pensar que es podria morir allà mateix mentre estava a punt d’ejacular.

Kali ma shakti de, bali chadhau tere aage swikar karo!

Quan va voler cridar de plaer, ja no podia. La mà dreta d’ella s’havia enfonsat al seu pit, trencant diverses costelles pel mig. Va notar com agafava el seu cor i l’arrencava tot esquitxant de sang l’habitació. Els espasmes d’en Jimmy, ben controlats per les lligadures al llit, no van aconseguir fer perdre l’equilibri de la noia, que amb els ulls en blanc aixecava la mà oferint el cor que encara bategava a una imatge d’una deessa hindú amb vuit braços i mirada amenaçadora. I mentre els ulls d’en Jaume s’apagaven, ella feia servir el seu cor de calze per prendre un bon glop de sang calenta.

L’endemà, només el cap de personal va notar que en Jimmy no hi era a la feina, però va pensar que la carta d’acomiadament la podia enviar tranquil·lament per correu. Va donar la benvinguda al nou empleat i va marxar escales avall a agafar-se un cafè a la màquina.

I Kali somreia, satisfeta del sacrifici.

Cultura, models alternatius de producció i política

Tal i com no deixo de repetir, sóc un pirata. Un del segle XXI, és clar, no pas un corsari amb la pell atrotinada pel salitre i el sol i mancat d’un ull. Sóc un polític pirata d’aquells que se suposa que ho vull tot gratis i sense copyrights (incloure riures enllaunats aquí).

Però també m’agrada la cultura, i per això m’he unit a un grup de persones que va fent aportacions de forma periòdica perquè l’amic Pol Sedierta ens regali peces de la seva creació literària. La seva darrera novel·la, “Res a perdre”, ja la tenim en exclusiva els membres d’aquest selecte grup, i vosaltres en podeu llegir el primer capítol (i apuntar-vos al nostre club) en aquest enllaç: https://www.patreon.com/posts/capitol-1-de-res-6449841.

Amb això què vull dir? En primer lloc, que hi ha formes alternatives de fer cultura, difondre-la i sentir-se recompensat en la seva justa mesura. En segon lloc, que amb l’arribada i la popularització de les noves tecnologies això s’ha fet cada cop més fàcil, però hem d’anar en compte si no volem que es torni a repetir el mateix episodi de fa 500 anys amb la invenció de la impremta (hi ha un llibre molt interessant de Rick Falkvinge i Christian Elgström en el que explica tot el moviment de les elits per evitar la propagació de la cultura, el coneixement i les idees a través de la impremta). I en tercer lloc, que els models productius de cultura són canviants, es van acomodant als vells temps, i la política, en aquest cas cultural, no pot quedar-se’n al marge. Cal el suport de les classes dirigents als nous models productius en l’àmbit cultural, i també cal un canvi de mentalitat respecte als avenços tecnològics: no són amenaces, sinó oportunitats.

Què en penseu? Deixeu les vostres opinions als comentaris i fem debat!

Una vegada hi havia una biblioteca escolar

cartell_01_fb_tw

Farà uns quatre anys, a casa estàvem en ple procés de tria d’escola per la meva filla Laura. És una decisió important, així que vam visitar la totalitat de les escoles del barri, tant públiques com concertades. Després de veure les instal·lacions, els plans d’estudi i els models educatius, ja gairebé estàvem decidits, però vam decidir donar una darrera oportunitat a una escola que no havíem vist fins llavors: l’Escola Montfalgars.

GNU Social, l’alternativa descentralitzada a Twitter

Em vaig donar d’alta a GNU Social aquest estiu passat, però com amb la majoria de xarxes socials que provo, es va quedar en un període d’ostracisme fins que fa uns dies vaig decidir tornar-la a agafar per banda. La veritat és que el que més em cridava l’atenció era el concepte de la xarxa, i no tant a qui m’hi pogués trobar o la repercussió que els meus missatges puguin tenir.

Reiniciant el moviment pirata a casa nostra

reboot_02

Sembla complicat haver d’argumentar per què un partit polític com Pirates de Catalunya necessita obrir un procés de refundació quan amb prou feines compta amb 8 anys de vida. Un està acostumat a sentir de processos de refundació de partits que tenen dècades de vida i molt recorregut polític a les esquenes. Socialistes, convergents, populars… tots han passat per processos de refundació derivats de la gran quantitat d’anys que fa que governen ens grans i petits. I Pirates no entraria en aquesta categoria.

L’Assemblea Nacional Extraordinària de la CUP, versió pirata

Avís per navegants: encara que tingui el càrrec de portaveu de Pirates de Catalunya, aquest article representa la meva opinió personal de com crec que s’hauria de dur el procés des d’un punt de vista pirata, i en cap cas representa una opinió formal del Partit. Ara bé, sí que pretén iniciar el debat del mètode presa de decisions en cas de tenir representació.

A poques hores del final de l’Assemblea Extraordinària de la CUP de Sabadell, i després de la notícia de l’empat a 1515 vots entre les dues posicions majoritàries, reconec que via Twitter he anat fent propaganda de com de diferent seria aquest procés si enlloc de cupaires hi hagués pirates. En aquest sentit, m’agradaria fer una recreació de com podria haver passat tot en cas que Pirates de Catalunya hagués tingut 10 diputats i es trobés en la mateixa posició que la CUP.

Com em vaig acabar convertint en un runner

running-pic

Són coses que passen: un dia te n’adones que portes un estil de vida allunyat del que seria recomanable i al cap de dos mesos estàs pensant en que ja ets capaç de fer 5 quilòmetres en poc menys de 30 minuts. Si teniu curiositat per saber com m’ho he fet per fer aquesta progressió, seguiu llegint i aprendreu.

Page 3 of 12

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén