Segurament, la resposta a aquesta pregunta dependrà de la persona que la respongui: un pirata pot ser un criminal, un llibertari, un personatge de ficció, o tot això a la vegada. Però quan s’acosta el moment de definir què significa ser un pirata en política, molts cops ens costa definir què significa. I en aquest article intentaré explicar què significa, per mi, ser un pirata en política.
El Moviment Pirata, iniciat a l’any 2008 a Suècia, defensa tots aquells temes sobradament coneguts per tothom qui ens coneix: la defensa de la llibertat dins i fora de la xarxa, la neutralitat de la xarxa i la llibertat d’expressió, la lliure circulació de la informació i la transparència, entre d’altres. Aquests aspectes de la nostra política ens defineixen, segons la meva opinió, com a pirates, i constitueixen allò que en diríem el «core» de la nostra política. Però què passa amb tot allò que no està definit en el nostre ideari o en el nostre programa marc? Com reaccionem com a polítics davant de temes que se’n van d’aquest marc d’actuació? Actuem de la mateixa manera els pirates de diferents països davant dels mateixos temes? Un pirata francès, un nord-americà i un català no tenen per què defensar exactament els mateixos punts.
En la meva opinió, és la manera com enfoquem aquests, i la resta de temes, el que ens fa ser-ho. No som menys pirates si, per exemple, considerem que una nació històrica com Catalunya té el dret a decidir el seu propi futur. Serem pirates a l’hora d’enfocar aquest tema: sense mitges tintes, assegurant el respecte a totes les postures possibles, fomentant el debat i posant per sobre de tot el dret de la ciutadania a ser consultada. Un pirata d’una altra regió, o d’un país com Espanya, podria no estar d’acord amb la independència de Catalunya i seria una posició tan legítima com la d’un pirata obertament independentista, però no pot estar en contra d’un enfocament genuïnament pirata del tema.
En política, ser pirata és una actitud, a banda d’un corpus més o menys breu ideològicament parlant. Ser positiu i crític alhora amb l’ús de la tecnologia per afavorir l’efectiva participació ciutadana és ser pirata. Promoure l’educació ciutadana i la seva participació en política més enllà dels moments en què se la crida a les urnes, és ser pirata. Estar disposat a fer transparent el teu barri, districte, poble, ciutat o parlament, és ser pirata. I ajudar a fer créixer el moviment, donant suport al partit pirata del teu país, regió o ciutat, és definitivament l’acte més pirata de tots. Fer pinya, reunir-se amb d’altres pirates, i actuar al teu poble, àrea o país (participar, en definitiva) és allò que fa que siguis, per mi, un pirata de debò.
Amb aquesta entrada inicio una sèrie de posts al blog amb relats meus. Alguns d’ells són una mica pujadets de to, però vaja, qui em coneix ja sap que m’agraden aquests temes. Si us agraden, feu-m’ho saber als comentaris!
