El meu blog, el meu món

Categoria: Uncategorized

Trust nobody

Avui 6 de setembre, el diaris The Guardian (Regne Unit), The New York Times (EEUU) i ProPublica (EEUU) han publicat una notícia de forma col·laborativa basada en informacions aportades per Edward Snowden al primer de tots tres. Segons aquesta informació, La NSA (National Security Agency) nord-americana com el GCHQ (Government Communications Headquarters) britànica haurien aconseguit introduir vulnerabilitats en multitud de sistemes d’encriptació de dades que es fan servir per protegir les comunicacions a través d’Internet. A banda d’això, un programa del govern nord-americà estaria finançant la creació de “backdoors”, o portes pel darrera, en multitud de programes mitjançant acords amb els creadors de programari, destinades a oferir la possibilitat a la NSA i al GCHQ d’accedir a activitat d’un usuari a través de la xarxa.

Òbviament, hi ha una justificació: la guerra contra el terrorisme. És sabut que la Xarxa pot oferir una via per a que grups terroristes puguin coordinar-se i passar-se informació. Tanmateix, el fet de que els sistemes d’encriptació de dades estiguin compromesos no només afecta a les cèdules d’Al-Qaida que facin servir un anonimitzador, sinó també a tu. Sí, a tu també.

Pensa que cada cop que et connectes al teu banc online, al teu correu electrònic, o fas un pagament amb Paypal a eBay, estàs fent servidors (en teoria) segurs, amb connexions encriptades. Doncs bé, semblaria que aquestes mesures no són suficients, ja que és molt probable que, si la NSA i el GCHQ tenen algun interès en entrar al teu ordinador o als teus comptes online, ja ho hagin fet.

“Poc que m’afecta a mi, jo no tinc pas internet”, deu pensar el típic senyor gran mentre el seu fill o nét li explica això. Doncs mal pensat: els seus comptes corrents estan en bancs que també fan servir aquest tipus de connexions quan, per exemple, vostè paga amb targeta. O quan treu diners d’un caixer. O quan li passen el rebut de l’aigua. O quan truca pel mòbil.

Tots estem compromesos.  La NSA i el GCHQ tenen accés a les nostres vides sense que nosaltres els haguem donat permís. De fet, sense que cap de nosaltres en fos conscient. En tenen coneixement els governants que decideixen el nostre futur? Són conscients que, tant si ho saben com si no, es tracta d’un atac a les llibertats individuals de tothom? Ignorants o còmplices?

Hi ha solució? No ho sé, i m’agradaria saber-ho. Sona a teoria de la conspiració (o al primer pas que em durà a creure en l’existència de la Gran Conspiració Reptiliana-Annunaki), però certament no fa gaire bona espina. Són coses que no sapiguéssim? Segurament no, ja ho intuíem, però ara és públic. Significa això que cal deixar de fer servir la xarxa i convertir-nos en monjos de clausura amb totes les nostres possessions en una cova? Jo no arribaria a tant, però potser sí que cal començar a pensar en sistemes alternatius. la tecnologia és molt bona, però com tot, depèn de l’ús que se’n faci.

Com deia aquell savi boig del “Dinamita”: “Reflexionem-hi!”

Cal que el català sigui oficial a la UE?

Sóc conscient que amb la pregunta que acabo de fer puc generar un debat força encès. Hi ha poques coses que alterin la pau del nostre petit país que qüestionar la llengua o la identitat nacional. Però abans de generar una batalla de flames als comentaris, deixeu-me que m’expliqui.

Com ja deveu saber, des de fa temps hi ha una campanya per aconseguir la oficialitat del català a la Unió Europea, amb arguments com el nombre de parlants a dins del territori lingüístic o el seu pes a Internet (penseu, per exemple, que la Vikipèdia és una de les poques en ser considerades perfectes). Per contra, els detractors (que ja podeu imaginar que són els de sempre) treuen bàsicament dos arguments: que el català no és oficial a cap Estat de la Unió (damn Andorra!), i que els costos d’incorporar un nou idioma a la Unió significa una despesa brutal en traductors, redactors i altres treballadors relacionats amb adaptar al català tot allò que genera la UE.

Deixant l’argument de la oficialitat de l’idioma, centrem-nos en els costos: incorporar el català és un trasbals, però incorporar el croat (Croàcia és membre de la Unió Europea des de l’u de juliol de 2013) no es discuteix. I entenc que els costos són els mateixos: penseu que per exemple cal buscar traductors del croat a cadascuna de les llengües oficials de la Unió, no fóra cas que els MEP croats no entenguessin als espanyols quan aquests s’entestin en fer servir el castellà. I ara a la UE hi ha prop de 25 llengües oficials. Feu comptes.

Afortunadament, no totes les llengües es consideren llengües de treball. Aquestes són tres: l’alemany, el francès i l’anglès. És a dir, que anglesos, francesos i alemanys ( a més de tots aquells que tinguin aquestes llengües com a nadiues, com irlandesos o maltencs) no han de fer cap esforç per aprendre un nou idioma, cosa que la resta sí han de fer.

Per tant, el meu argument (reformulat) és el següent: Cal que el català, o qualsevol altra llengua nacional dels estats membres, sigui oficial o llengua de treball a la UE? Si se suposa que la Unió Europea es basa en la igualtat, no és injust que hi hagi membres que no hagin de fer cap esforç per aprendre un idioma i la gran majoria sí? No seria més just adoptar un idioma comú que no fos de cap nació i que no posés alguns membres en avantatge sobre els altres?

Esperanto_starAquí és on entra en joc l’esperanto. Com a llengua artificial amb un evident caràcter internacionalista, seria una bona opció per a ser escollida com a llengua de treball comuna entre els membres de la Unió Europea. Al no ser la llengua nacional de cap país, no tindria afegida la càrrega cultural de cap país membre. A banda d’això, el fet de ser una llengua basada per igual en les llengües romàniques, anglosaxones i eslaves, no se’m passa pel cap un element més cohesionador que aquest. I al no ser la llengua oficial de cap estat (i sense tenir-ne cap intenció), tots els membres de la UE estarien en igualtat de condicions.

Això ho dic jo? No, ja hi ha un informe enviat a la Comissió Europea pel professor François Grin, anomenat (com no) Informe Grin, que defensa que en un escenari d’adopció de l’Esperanto l’estalvi seria de prop de 22.500 milions d’euros. És com per pensar-s’ho, no?

I vosaltres, què en penseu? Kion vi opinias?

Primer viatge amb l’AVE Girona – Barcelona

Avui era el dia en què s’obria al gran públic la possibilitat d’agafar els primers combois de la Línia d’Alta Velocitat Figueres – Girona – Barcelona. Tot i que amb 20 anys de retard, com algun amic de Twitter m’ha fet recordar, finalment hem pogut recórrer els escassos 10 metres entre el vestíbul de l’estació de Girona i el nou vestíbul de l’estació d’AVE, hem pogut passar els controls d’equipatge i de bitllet situats al primer nivell, i després de baixar dos nivells hem arribat a la nova andana per a esperar el tren que (per sorpresa) ha arribat puntual.

2013-01-09 06.50.16

El finger que connecta el vestíbul de l’estació amb l’accés a les vies de l’AVE

La nova estació de l'AVE, vista des de dins.

La nova estació de l’AVE, vista des de dins.

En quant a les primeres impressions, hi ha hagut de tot. Anem a pams:

  1. M’ha agradat la fluïdesa del sistema de control d’equipatge i de bitllet. Realment és molt útil (i molt ecològic) poder portar el bitllet en un codi QR al mòbil i només haver-lo de mostrar durant 5 segons per poder passar. Malgrat tot, he pogut comprovar que els usuaris d’abonaments no tenien gaire clar si podien fer servir codis QR i anaven amb el bitllet i l’abonament impresos en paper.
  2. En quant a la velocitat del trajecte, impressionant. En un obrir i tancar d’ulls passàvem per Sant Celoni a 200 km/h, tot arribant en mitja hora escassa a l’alçada de La Maquinista. Realment, poder completar el trajecte Barcelona – Girona en poc menys de 40 minuts és impressionant.
  3. En quant a comoditat del tren, tampoc és la diferència que hi ha amb un MD. Potser els seients sí que són més còmodes (estic parlant de la classe turista d’un tren AVE convencional), però es troben a faltar els endolls que hi ha a tots els seients de MD. Clar que, com diu el meu amic Luismi, “si te plantas en 40 minutos en Barcelona, necesitas enchufar el móvil?”.
  4. Preus: no ens enganyem, és més car, però cal tenir en compte més factors. Per exemple, gent que treballi a prop de l’estació de Sants poden arribar a la feina a la mateixa hora però sortint de casa una hora més tard. Penseu-hi: si baixeu 20 dies a Barcelona, us costa 272€ aproximadament, però guanyeu en qualitat de vida. Tanmateix, en el meu cas suposa haver de comprar un abonament de metro addicional (almenys fins que no parin els trens a Sagrera), de manera que, per mi, de moment no surt a compte.
  5. Horaris: tot i que pel matí són molt útils (els trens de les 7:11 i 8:10 semblen fets a mida per als que treballem a Barcelona), els horaris de tornada de Barcelona a Girona i Figueres tenen una fallada important: no hi ha cap tren entre les 16:15 i les 18:50 de la tarda. Esperem que amb la suposada ampliació de la flota de combois a partir del mes d’abril (cosa que de moment només és un rumor) puguin ampliar horaris i posar-ne algún més.
  6. Altres coses: al tanto si sou usuaris de bicicletes, doncs a l’AVE no es poden pujar si no estan plegades i a dins d’una bossa. L’amic Albert ho ha hagut de fer i us en pot donar més detalls. I en quant a la cobertura mòbil, en general mentre no anàvem per túnels la cobertura semblava correcte, i fins i tot podria dir que he tingut connexió 3G/HDSPA durant bona part del viatge. Això sí, quan s’entra en un túnel (fins i tot en els de Barcelona ciutat), la cobertura desapareix del tot (almenys amb Pepephone / Vodafone).

En resum, i a mode de reflexió, puc dir que per viatges esporàdics (o possibles viatges a Madrid, que em deixarien a Atocha en 3 hores i escaig), l’AVE / Avant és una molt bona opció, però de moment, i en el meu cas particular, no ho són per viatjar a Barcelona cada dia. Per a aquests viatges, tornaré als MD, amb les seves parades, les seves incidències amb els Rodalies, i els seus endolls als seients.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén