De què serveix la TDT?

A dos anys vista de l’apagada analògica prevista pel Govern central en matèria televisiva, l’alternativa que ens estan venent a través de la TDT no genera gaire entusiasme, per dir-ho finament. Vaja, que si som una mica crítics amb els continguts i programacions de les cadenes noves (i no tan noves) que estan disponibles a través de la tele digital, arribarem a la conclusió que això de la TDT no ens ho estem prenent gaire seriosament.

Però anem a pams. És cert que hem passat de veure un mínim de vuit canals d’àmbit nacional (més un grapat de teles comarcals i locals, depenent de la zona on el lector estigui) a més de 20, però la qualitat dels mateixos és en molts casos discutible. La majoria de canals es poden encabir en quatre categories diferenciades: canals que ja existien, nous canals, plataformes de reposicions i canals temàtics.

Dins del primer grup hi ha els canals de sempre: la Primera, TV3, laSexta, etc. La seva transició a canals de la TDT només els comporta una millora en la qualitat de la imatge i del so, perquè la majoria segueixen programant la mateixa merda de sempre. O sia, ara pots veure “El diario de Patricia” amb una definició d’imatge espectacular (que, la veritat, no sé si és necessària). La única que sembla que s’ho pren una mica més seriosament és TV3 (i satèl·lits associats): emissions en panoràmic, so en AC3, llançament dels canals interactius a través de MHP… els nanos de la Corpo estan ben animats (potser la Terribas els està posant a to a cop de fuet).

El segon grup conté cadenes com VEO i SETenVeo (operades per El Mundo), cadenes que no passarien a la història si no fos per productes com Latin Lover, la única telenovela que no m’importria veure i que es mereixerà un apunt apart.

Al tercer grup hi tenim cadenes com Telecinco 2 (que amb el nom ja paga), Antena.Neox o el canal 300. Què fan aquestes cadenes? Doncs alimentar la febre per reviure els anys 80 i 90 a base de repetir tot el que ja van emetre durant aquells anys. Médico de familia, Manos a la obra o La Batidora (WTF!) en són exemples ben clars. Com a molt, emeten algun programa que saben que a la cadena principal no tindria audiència (com el programa de reportatges de Hilario Pino a Telecinco 2), a mode de test drive per a futurs formats.

A dins del quart grup hi ha només quatre opcions: canals de notícies (324, CNN+, Canal 24h), de dibuixos (Clan TVE, Canal Disney), musicals (40 Latino, 105TV) o teletiendas (Cincoshop). Els de música estan força entretinguts, els de notícies són avorrits al cap de mitja hora, els de dibuixos son com son i els darrers… t’ajuden a passar les nits d’insomni. Poca cosa més.

Què hem guanyat amb la TDT? Personalment, crec que res. Si no es mentalitzen que tenen a les mans la possibilitat d’oferir més varietat i més qualitat a través de la tele, no haurà servit de res l’apagada analògica.Tenim a l’abast més marques de caramels, però tots tenen el mateix gust.

Reflexió última: A més, la tele està morta. El futur és Internet i la IPTV.

Reflexió encara més última: Intereconomía TV és un canal temàtic d’economia, tot i que crec que també cabria dins la categoria de terror psicològic. I si no, mireu algun dia “El gato al agua”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *