Del compromís a la implicació i la militància en les associacions

Aquest és un d’aquells posts que parlen d’una situació que malauradament he viscut ja uns quants cops, i que sembla que es repeteix en molts àmbits que conec, on persones properes a mi hi estan involucrades. No estic parlant d’organitzacions com partits polítics o ONGs, on llevat d’algunes excepcions existeixen una sèrie d’estructures professionals que sustenten l’activitat que s’hi fa. Parlo de les associacions, entitats petites que subsisteixen a base de voluntariat i inversions enormes d’intangibles com el temps.

Catalunya és terra d’associacions, Segons les dades recollides per l’Instituto Nacional de Estadística i l’Institut d’Estadística de Catalunya, a les quatre províncies catalanes hi ha un total de 35.189 associacions, enfront de les 24.765 que hi ha registrades a la Comunitat de Madrid. De fet, un vell acudit català diu que quan s’ajunten tres catalans munten dues associacions, i si fem cas a les xifres, podem dir que més o menys és així, ja que els requisits per muntar una associació són relativament pocs i es poden fer en molt poc temps: trobar tres persones per als tres càrrecs inicials, fer un estatuts (el Departament de Justícia disposa d’un model base que es pot adaptar) i fer una primera Assemblea Fundacional. D’aquesta manera, hom podria arribar a la conclusió que a Catalunya el moviment associatiu mou un munt de gent que se sent implicada en una gran varietat de fites, ja siguin culturals, reivindicatives o polítiques.

Tanmateix, hi ha una realitat que sovint s’obvia quan es parla del món associatiu, i que té a veure amb els nivells de participació que la ciutadania en general té envers a les associacions. Aquests nivells són tres:

  • Nivell de compromís, en el que la persona associada compleix amb els requisits que es marquen des de l’Associació (requists que solen ser el pagament d’una quota  l’assistència a una Assemblea General un cop l’any).
  • Nivell d’implicació, que normalment inclou, a banda dels requisits ja esmentats, la participació de la persona en actes de l’Associació, ja sigui ajudant en el muntatge com difonent l’acte a través de familars, coneguts o xarxes socials.
  • Nivell de militància, un nivell que porta a la persona associada a invertir part del seu temps personal en l’Associació, ja sigui en tasques administratives o de logística, com en tasques directives formant part de la Junta de l’Associació o de l’equip directiu (presidència, secretaria o comptabilitat).

I el problema amb moltes associacions i entitats és el pas a nivells superiors de la gran massa associada de les entitats, que amb prou feines passen del primer nivell. La gran majoria de la població té un sentiment de “pau espiritual” aportant una quota periòdica a una associació que s’alinea amb les seves creences i motivacions, però ben poca gent està disposada a sacrificar part de la seva vida i temps personals per ajudar a aquesta associació a créixer, o en el més normal dels casos, a sobreviure abans de desaparèixer. I és quelcom normal, no ens hem de jutjar entre nosaltres (ni a nosaltres mateixos) per voler prioritzar els plans individuals o de família abans que implicar-se amb una associació.

Tanmateix, deixeu-me dir una cosa: formo part de dues associacions i n’he format part d’unes quantes més, i en tots els casos m’he acabat implicant fins a nivells de militància, és a dir, sacrificant temps personal en favor de les associacions. I us puc assegurar que aquest sacrifici, que jo veig més com una inversió, al final acaba reportant un sentiment de satisfacció enorme, sobretot quan l’associació assoleix els seus objectius en part gràcies al que un fa.

Per tant, des d’aquesta humil columna jo us recomano que busqueu, trieu i remeneu, i participeu d’una associació. Aconseguireu en molts casos canalitzar les vostres aficions, dèries o fins i tot idees polítiques, ajudareu a d’altres persones amb les quals pots arribar a compartir més coses que allò que mou a l’associació, i el retorn que n’obtindreu serà segurament més gran del que haguéssiu pensat en un moment.

Tags: , ,

Enric Pineda

Bibliotecari i documentalista. Abans llegia enciclopèdies, però ara llegeixo articles de la Viquipèdia. Darrerament, faig activisme lingüístic a favor de l'Esperanto i la justícia lingüística.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*