Democràcia molt poc representativa

Molts cops, quan m’entesto en defendre la democràcia directa (o la democràcia líquida, o qualsevol tipus de sistema que permeti una major participació del ciutadà) em trobo amb el mateix argument en contra: “Per què hauríem de votar més sovint, si ja tenim uns representants que ho fan per nosaltres? La democràcia representativa ja està prou bé, no?”.

Bé, vaig a provar d’explicar-ho una mica més extensament, a veure si em sé explicar.

La teoria: fonaments de la democràcia representativa

Els fonaments de la democràcia representativa són molt senzills. Cadascun de nosaltres, a les eleccions, deleguem els nostres vots en uns representants, que escollim a cadascuna de les eleccions i que es corresponen a la circumscripció electoral que ens toca: en el cas de les municipals, els representants representen (valgui la redundància) a tot el poble; en el cas de les eleccions catalanes i espanyoles, a la nostra província; i en el cas de les europees, al nostre estat (de moment, per nosaltres és Espanya).

És a dir, en cap cas estem votant per exemple un president o un alcalde. Estem votant a un grup de gent que després ja triaran a un alcalde, a un president, a un primer ministre, o a un president de comissió. Tot i això, quedeu-vos amb el detall: quan jo voto a les eleccions catalanes i espanyoles, estic escollint els representants de la província de Girona al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats (podeu veure els representants de la vostra província al Parlament en aquest enllaç i els del Congrés dels Diputats aquí).

Un cop es té això clar, seria lògic pensar que els 17 representants de la província de Girona al Parlament de Catalunya (o els 6 del Congrés) actuessin en favor dels ciutadans de Girona, ja que al cap i a la fi els representen a ells.

La realitat: no hi ha una democràcia representativa, sinó partidista

Tota la parrafada que us he deixat anar queda en no-res quan un veu com funcionen els mecanismes de vot al Parlament. Al final, i per posar un exemple, els 9 diputats de Convergència i Unió que representen a la província de Girona no voten mai en clau de territori, sinó en clau de partit. I tot gràcies a un terme diabòlic: estratègia de partit.

Els caps dels grups parlamentaris, indicant als seus companys què han de votar.
Els caps dels grups parlamentaris, indicant als seus companys què han de votar.

Imaginem un escenari hipòtètic: el Govern vol tirar endavant una reforma de la llei agrària. En el procés previ de consultes als sectors implicats s’arriba a la conclusió que és una llei que beneficia el sector  en general. Tanmateix, els pagesos de l’arròs de Pals hi estan en contra. En un escenari de democràcia representativa ideal, aquests pagesos podrien escriure als diputats gironins demanant la paralització de la llei. Però en l’escenari actual, els 17 parlamentaris gironins no votarien tenint en compte les opinions dels seus conciutadans, sinó seguint el criteri del seu cap de grup parlamentari.

Algú més, a banda de mi, considera això bastant injust?

Sol·lucions?

Haver-ne, n’hi ha. No és fàcil aplicar-les, ni és cosa de quatre dies, però per mi són les següents:

  1. Circumscripcions úniques: si al final el criteri dels representants de les províncies no es basa en allò que creuen més convenient per elles, sinó en allò que els manen des de la cúpula del partit, no té cap mena de sentit seguir amb la pantomima de les circumscripcions provincials. Que s’estableixi una quota de representació simbòlica a cadascuna de les llistes i ja està.
  2. Democràcia directa / líquida: si volem que la veu del poble sigui escoltada, no té sentit mantenir un sistema en el que els seus representants no actuen en conseqüència. Habilitem doncs els mecanismes per permetre a la ciutadania orientar el vot dels seus representants a través del vot electrònic. I no estic parlant de cap quimera. Fa poc, el diputat de Compromís-Equo Joan Baldoví va engegar, juntament amb la gent d’Agora Voting, el web CongresoTransparente.com, en el què tothom podia registrar-se i votar una sèries de punts que al final condicionarien el vot del diputat. Podeu llegir el resum de l’experiència al seu blog.

Què en penseu? Espero els vostres comentaris!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *