Per una vegada a la vida, em poso en la pell de Mariano Rajoy i li dono la raó. Ha de ser un conyàs que et convidin a la desfilada militar del 12 d’octubre. Només imaginar-me que hauré de fer el paripé a la tribuna d’autoritats, fingint que estic orgullós d’una colla de militars que es dediquen a treure a passeig les armes que entre tots els hem comprat, suportant de peu les dues hores de veure uniformes i uniformes sense parar, i ja se m’arrissen els cabells. I, per a més inri, sabent que la desfilada no tindrà ni la repercusió mediàtica ni l’interès general del partit de futbol de la nit anterior.

També ha de ser un conyàs defensar a ultrança una festa rància i sense interès com la diada espanyola. Una diada que només celebren els feixistes i, de retruc, els antifeixistes. A la resta, només els importa si poden lligar un pont o un aqüeducte. És que no hi ha cap ment pensant al govern espanyol que tingui a bé de posar aquesta diada en mans d’un bon gabinet de publicitat? Que no veuen que, al pas que van, l’únic reducte de l’espanyolitat seran els partits de la Roja o, en el seu defecte, de la selecció de bàsquet? I per què no prenem nota a Catalunya i fem alguna cosa més a part de fer ofrenes florals i practicar el llançament d’ou amb els líders del PPC?

Quan un ha estat en un poblet com Plymouth, Massachussets, veient com les gasten en un poble de 50.000 habitants pel 4 de Juliol (desfilades, carrosses, caramels, festassa, barbacoes, banderetes i més banderetes, etc…), i després veu la “patotxada” del dia d’ahir, un al final té ganes de fer-se americà només per a muntar una party com el Monesvol vol. Seràn tot lo horteres i fatxes que vulgueu, però en això d’estimar a la pàtria ens foten trenta-sis mil patades.

P.d. I coma  colofó, a Madrid munten el festival Viva América, on una munió de sud-americans munten una mena de rua de carnaval per celebrar que Europa porta expoliant-los des de fa cinc-cents anys. Jo hi ha coses que no entenc.

Share: