El meu blog, el meu món

IDCat, Linux i programari lliure: una relació impossible?

Quan va començar a caminar l’Administració electrònica, un es pensava que podria ser feliç fent tràmits administratius de forma telemàtica sense haver de moure’s del despatx o de casa, o fins i tot a milers de quilòmetres de distància. Però, ai las! Quan resulta que t’has d’enfrontar a l’administració oberta amb el teu portàtil amb Linux i el teu programari lliure, les coses es poden arribar a torçar bastant.

Aquest article pretén ser l’explicació de la meva vivència particular amb el certificat digital Catcert (el famós idCat) i el meu portàtil amb Ubuntu. Des del procés de sol·licitud fins a l’aplicació final, aniré explicant amb què m’he anat trobant i com ho he acabat resolent.

Demanant el certificat digital

El procés de demanar el certificat és força senzill. La mateixa pàgina et permet triar si vols sol·licitar el certificat online, amb un formulari molt fàcil d’omplir, o bé presencialment a qualsevol de les oficines d’Atenció Ciutadana dels ajuntaments. Jo, com que sóc un noi molt digital, vaig preferir omplir el formulari online, que s’omple en uns dos o tres minuts, i registrar la petició per anar més ràpid al segon tràmit presencial.

Anar al formulari de petició del IdCat

Un cop feta la petició formal, queda acabar de fer la petició presencialment. Cal demanar hora a un OAC (pot ser qualsevol) i demanar de fer aquest tràmit. Un cop us hagin demanat presencialment un número de quatre xifres que només vosaltres coneixereu, el funcionari de torn fa una sèrie de gestions i voilà: us entrega un paper amb les instruccions per descarregar el vostre certificat digital.

Amb aquest paper i un bon munt d’esperança i il·lusió, em disposo a instal·lar el certificat al meu ubuntet.

Descarregant el certificat digital

Les instruccions del paper diuen, en el seu primer punt, que cal anar a una web per descarregar el certificat i que no es pot fer des d’un dispositiu mòbil. Deixant de banda consideracions sobre si cal aprofitar que tothom té un mòbil per identificar-se, decideixo que el meu portàtil no és un dispositiu mòbil, i que per tant m’ho podré descarregar.

Com anava d’errat!

El primer que et diu la pàgina en qüestió és que necessites descarregar el certificat des d’un ordinador amb Internet Explorer.

Sí, Explorer. El famós navegador de Microsoft que la mateixa Microsoft s’està encarregant d’eliminar. Ara digues-me com puc tenir jo un Explorer funcionant amb el meu Ubuntu.

Per sort, hi ha dues opcions pels ubuntaires de tenir un Explorer funcional:

Amb molta paciència i una canya, es pot arribar a tenir un Explorer a Ubuntu, però llavors arriba la “puntilla”: resulta que també es necessita Java. De fet, la màquina virtual de Java. I jo aquí ja m’he posat les mans al cap i m’he rendit. Ho sento, però crec que són massa coses a fer perquè sigui un sistema fàcil i accessible a la ciutadania en general (o almenys per la ciutadania que aposta pel programari lliure).

Total, que al final he buscat un ordinador amb Windows, he descarregat el certificat, l’he exportat a un pendrive seguint aquestes instruccions i l’he pogut posar al meu llapis de memòria personal. Així, ja tinc el meu certificat digital al meu Ubuntu amb Firefox.

Conclusions

Tot i que després és molt útil i serveix per un munt de consultes, gestions i tràmits telemàtics amb les administracions locals i centrals catalanes, la instal·lació del Certificat Digital un cop demanat està molt pensada per un tipus d’usuari concret, i no tant per la ciutadania en general. Massa clicks, massa complicacions, poca sensació de comoditat en tot plegat. No veuríeu espais de millora com, per exemple, que la Generalitat l’oferís de forma fàcil a tothom a partir dels 18 anys? O que el fessin realment cross platform, o vinculat a una app que et poguessis instal·lar al teu mòbil de forma fàcil? Parlo des de l’ignorància tecnològica, però si realment volem una administració digital propera a la ciutadania, posem-ho realment fàcil!

P.D. He obviat la informació relativa al tràmit que volia fer. el fet és que volia el certificat per demanar una documentació a l’Ajuntament de Barcelona. La seva web de tràmits online només permet utilitzar Explorer o Safari, ja que necessita la Java VM per poder signar electrònicament documents. Sort que ja ni ho he provat amb Ubuntu amb Chrome o Firefox…

Previous

Munta el teu web a Can Pineda!

Next

Justícia lingüística

7 Comments

  1. Xavier Janer

    Hola Enric,
    ja fa més d’un any que vas escriure aquest post però igualment crec interessant comentar-te que a dia d’avui sí que es pot descarregar el certificat idCat des d’un ordinador amb Linux. Jo ho acabo de fer des del meu Ubuntu i no he tingut cap problema, ni per descarregar-me’l, ni per instal·lar-lo ni per fer-lo servir.
    Apa, salut!

    • sergi aguilar

      Hola, he fet la descarregqa del certificat en un ordinador amb ubuntu, amb el navegador firefox, aparentment sense problemes, el cas es que el fitxer idcatcert.p12, no es troba enlloc del ordinador, puc saber com el vas trobar tu o si es un altre fitxer?

      salut

      • Xavier Janer

        Hola Sergi,
        doncs jo ho vaig fer des de Google Chrome i em va demanar on volia desar el certificat, com qualsevol altre fitxer. Firefox per defecte ho guarda a la carpeta Baixades, així que hauries de trobar-lo allà.
        A veure si hi ha sort.

  2. Ramon Reig

    Prova de signar digitalment un document pdf i m’expliques com de bé funciona. Segueix essent un pedaç que funciona molt senzill amb programari privatiu i només posa traves si vols fer-ho amb programari lliure o obert, un desastre.

    • Sergi

      Com puc signar digitalment un document .pdf. M’estic barallant i m’és impossible. Descarregar el certificat m’ha estat “relativament” fàcil.

  3. Guillem

    Lamentablement, la Generalitat de Catalunya incompleix el principi de neutralitat tecnològica que recull l’article 4.7 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya. Aquest precepte, el compliment del qual hauria de ser obligat per a les administracions públiques catalanes, estableix que ‘les entitats del sector públic han de permetre l’ús dels mitjans electrònics independentment de les opcions tecnològiques escollides pels destinataris i han de promoure l’ús d’estàndards oberts’.

    A banda de la dificultat que tenim els usuaris de sistemes operatius lliures i no privatius en intentar relacionar-nos electrònicament amb l’administració pública, la ciutadania hauria de saber que la Generalitat oblida aquest principi i aposta obertament pel programari privatiu en tots els seus equips informàtics.

    Les polítiques digitals de la Generalitat haurien de mirar i prendre com exemple a altres països que han apostat obertament per sistemes GNU/Linux. Sistemes d’estàndards oberts amb un cost infinitament més baix que les caríssimes llicències del món Microsoft.

    • Sergi

      Es que si la gent del programari lliure tingués diners de sobres; hauríem d’empendre accions legals contra la Generalitat per foment del programari i eines privatives i per no ser neutrals i fomentar el programari lliure. És una vergonya.

Respon a sergi aguilar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén