L’altre dia hi pensava: quina és la meva presència a Internet? Quin és el meu mapa genètic digital? Anem a pams.

Per començar, i com a bon fan del programari de Google, tinc un compte amb aquesta gent. Faig servir el seu correu electrònic, llegeixo els blogs a través del Reader, tinc localitzats els llocs on vaig normalment a través del Maps, i darrerament he desenvolupat un estrany interès pel Translate. I cada vegada que hi vaig, em recorda que vaig fer una compra a través de Google Checkout, que preparo les intervencions a La Vinyeta a través de Google Docs, comparteixo fotos a través de Picasa i controlo les estadístiques a través d’Analytics.

A part d’això, estic a Facebook, a Xing, de forma testimonial també a Flickr (però això ja és de Yahoo), i tinc un compte que no faig servir a Hotmail (ningú és perfecte). I per acabar d’arrodonir-ho, em vaig crear un compte a Twitter, un a Tumblr i un a Zoho. Controlo els meus comptes online a través de La Caixa i rebo les factures en format digital al correu.

I tot això per què? Doncs per tenir bàsicament un reguitzell inabastable de noms d’usuari i passwords que a vegades em costa recordar, amén d’una sensació de que part de la meva vida es desenvolupa entre bits i bytes. Llavors comença la paranoia i…

… i consulto el correu, a veure si m’ha arribat res nou.

Share: