Aquest post va dedicat a l’Anna Amat (@annapistu), que em va inspirar a través d’una conversa via Twitter. També a l’Anaïs (@rainfallsdown), la Sandra (@sandraarolas), la Berta (@tonacreus), la Jara (@jaraec), la Sara (@tietasara) i en Josep (@pepcerda) per les seves aportacions encertades.

L’altre dia, i com cada tarda de feiner, al meu timeline de Twitter es discutia sobre la telesèrie “La Riera” que emet TV3 per les tardes. Com que jo no la veig ni la segueixo, llegia els comentaris en diagonal, fins que arrel d’una escena en què una noia semblava que s’entenia sexualment amb dos nois alhora va començar un debat sobre si feia o no ben fet. El debat va agafar embranzida quan una de les noies que ho comentava (l’Anna) deia que allò no podia ser normal, que fotre dos “polvos” en un sol dia amb dues persones diferents no podia ser normal. I mentres unes defensaven el dret a poder fer l’amor amb qui es vulgui sense normes ni la necessitat de lligams emocionals, les rèpliques en favor de la moderació i de la necessitat de “pair els ‘polvos'” es succeïen.

I aquí és on ve la meva reflexió: ben mirat, la normalitat és només una sensació, producte de la necessitat que tenim com a humans de confiar en alguna cosa immutable, perenne. En aquest sentit la moral (i sobretot la moral religiosa) han fet bé la seva feina, i en alguns àmbits ha instal·lat mecanismes mentals que fan que hi hagi coses que no veiem normals només perquè la majoria no ho fa.

Però si ho mirem amb perspectiva històrica, coses que fa 1000 anys semblaven del tot normals (com que l’amo feudal pogués gitar-se amb la núvia d’un casament abans que el propi espòs) ara ens semblen anormals, per no dir aberrants. I no cal anar tan lluny: fa 50 anys l’homosexualitat era quelcom anormal, més aviat una malaltia.

Què és normal en el sexe? I en l’amor? I en la nostra vida quotidiana? No crec que hi hagi res que, objectivament parlant, es pugui classificar com a normal, sobretot si té a veure amb les interaccions humanes (accepto que sigui normal coses com la gravetat, els moviments planetaris, el magnetisme dels imants o les estacions, tot i que aquestes darreres van molt boges últimament). No veig necessari definir res com a normal quan no sabem si a l’endemà ho seguirà sent. Deixem’ho com una decisió de la majoria i punt.

Si no, amb aquest plantejament, normal seria veure Sálvame, xalar amb La Roja i votar al Partit Popular. I vosaltres, què en penseu?

Share: