Avís per navegants: encara que tingui el càrrec de portaveu de Pirates de Catalunya, aquest article representa la meva opinió personal de com crec que s’hauria de dur el procés des d’un punt de vista pirata, i en cap cas representa una opinió formal del Partit. Ara bé, sí que pretén iniciar el debat del mètode presa de decisions en cas de tenir representació.

A poques hores del final de l’Assemblea Extraordinària de la CUP de Sabadell, i després de la notícia de l’empat a 1515 vots entre les dues posicions majoritàries, reconec que via Twitter he anat fent propaganda de com de diferent seria aquest procés si enlloc de cupaires hi hagués pirates. En aquest sentit, m’agradaria fer una recreació de com podria haver passat tot en cas que Pirates de Catalunya hagués tingut 10 diputats i es trobés en la mateixa posició que la CUP.

Pas 1: tenim 10 diputats i cal votar un president

Si seguim file per randa el procés de presa de decisions a dins de Pirates de Catalunya, el que caldria fer és confrontar la votació a realitzar (l’elecció d’un president de la Generalitat) davant de les 3 lleis pirates. Si fem aquest exercici, ens trobem amb això: a priori, una elecció de president no va en contra de la Declaració Universal dels Drets Humans (tot i que es pot discutir si l’elecció de determinat president es pot considerar contrària a la DUDH), i tampoc va en contra de l’ideari de Pirates de Catalunya, de manera que l’elecció en aquest cas recauria en la militància de Pirates via Democràcia Directa.

Tanmateix, jo en aquest punt faria el matís següent: donat que els 10 diputats pirates no haurien d’actuar en nom del partit, sinó en nom de la ciutadania a la que representen, la votació sobre el sentit del vot dels 10 diputats pirates hauria de recaure en la ciutadania catalana en general. Així doncs, caldria obrir un procés participatiu, principalment digital, en el qual s’exposarien les tres opcions que els diputats tindrien a l’abast (sí-no-abstenció) i els pros i contres de cada opció.

Pas 2: interpretant els resultats

Un cop s’hagués dut a terme la consulta, el vot dels diputats pirates al Parlament seguiria escrupulosament els percentatges obtinguts en la votació. Així, si el 60% votés sí, un 30% no i un 10% abstenció, es traslladaria en deu sis diputats votant favorablement, tres votant en negatiu i un abstenint-se. Òbviament, caldria arrodonir els resultats en funció d’unes taules d’arrodoniment que caldria deixar ben clares en el moment de la votació io durant el recompte per no generar sospites de mala praxis.

Pros i contres

Òbviament aquest sistema no està exempt de problemes. A banda del més que probable problema del gap tecnològic que faria que un sector de la població més gran quedés exclosa del procés d’elecció, caldria ajustar els tempos de la votació en funció del marge de temps disponible per poder oferir a la ciutadania l’opció de prendre una decisió informada. D’altra banda, però, aquest sistema permetria que la decisió d’un grup parlamentari no estigués supeditada a les directrius de partit, i seria una bona prova de força de la demnocràcia directa a casa nostra.

En qualsevol cas, caldria veure la idoneitat de poder reproduir aquest comportament en la resta de preses de decisions. Potser això va més enllà de la pròpia manera de fer d’un partit polític, i s’ha de començar a parlar d’un canvi en la cultura democràtica de la població.

I vosaltres què en penseu? Creieu que és quelcom inabastable, o pel contrari, ho veieu força factible amb les facilitats que ens ofereixen els sistemes de vot electrònic? Deixeu la vostra opinió als comentaris!

Share: