Mastodon, Twitter i els diners: qui paga la factura?

Després d’haver escrit una petita guia introductòria de Mastodon, i un cop ja hi ha uns quants usuaris que han començat a migrar cap a la xarxa del paquiderm (dins de qualsevol de les seves instàncies), ha arribat l’hora de tocar un tema delicat: els diners.

I és que tal i com m’han comentat alguns amics i seguidors, el fet que no hi hagi publicitat a Mastodon fa que et preguntis quan començarà a haver-n’hi. I és normal pensar això, quan véns d’un ambient com el de Twitter, que és un dels exemples del que s’ha vingut a anomenar l‘economia d’internet, ple de publicitat per tot arreu i d’altres pràctiques més amagades.

Tot a internet costa diners

Una cosa que ens hem de ficar al cap és que a Internet tot costa diners. Com que es basa en ordinadors que s’intercanvien informació a través de cables o infraestructures inalàmbriques, aquests materials tenen un cost, un manteniment, i necessiten llum per funcionar. I res de tot això és de franc.

D’altra banda, no cal la mateixa infraestructura per donar servei a una persona, a cent o a milions. Com més usuaris tens al teu servei d’internet, més recursos necessites, i per tant necessites més diners. Ras i curt, això va així.

Twitter i el seu model capitalista

Twitter va optar per deixar el seu servei gratuït per tothom que s’hi volgués apuntar, i això estava bé mentre a Twitter hi havia uns quants milers d’usuaris. Però quan el nombre d’usuaris va començar a créixer sense control, les despeses en infraestructura creixien mentre apareixien continus missatges de “servei caigut” (aquí els boomers de la xarxa de l’ocellet recorden la “fail whale” que ens acompanyava cada dos per tres). Així doncs, calia pasta per fer front a les factures. I com la treuen la pasta?

Doncs primer, de la publicitat. Si deixes que la publicitat entri al teu sistema, tens ingressos per aquesta banda. Però també recullen, encapsulen i venen les teves dades de navegació. Potser no saben el teu nom, però saben la teva edat, el teu gènere (assignat) i moltes altres coses que permeten als anunciants fer una mena de rèplica virtual de tu per vendre’t coses. I creu-me quan et dic que totes aquestes dades valen molts i molts diners.

És quelcom dolent això que dic? No seré jo qui t’ho digui. Però si fas servir Twitter, Facebook, Instagram o fins i tot Spotify, estàs jugant a aquest joc. I la mercaderia ets tu.

El model alternatiu del Fedivers

Les xarxes socials del model fediversal funcionen d’una altra manera. El fet de ser un servei federat fa que no hi hagi un sol servei que necessiti moltíssima infraestructura, sinó una munió de serveis, més o menys grans, que es reparteixen la gestió de la xarxa. Cada servidor dins del fedivers acostuma a tenir una o més persones al darrera encarregades de gestionar-lo, i en molts casos d’assumir-ne els costos estructurals. Això són hores de feina, sovint de franc, i despeses en equip i infraestructura. I arribem a la gran pregunta: i això qui ho paga?

Doncs l’usuari, però aquest cop de forma voluntària i mitjançant donatius. El model del Fedivers no està pensat per recollir dades de comportament dels usuaris a la xarxa, ni està pensat per incloure publicitat (a priori). Com a model està basat en la bona fe, i a vegades pot ser molt complicat mantenir-lo en el temps, però no pots negar que és molt més just que no pas el model anterior.

I  és explicant aquest model que jo entendria que les entitats del tercer sector, o les cooperatives, ONGs i d’altres entitats similars, es plantegessin abandonar xarxes privatives com Twitter per apostar per models federats, que en algun cas podrien gestionar ells mateixos amb instàncies personalitzades d’aquestes xarxes.

Tot és qüestió de filosofia (de vida)

Al final, la decisió de moure’s o no d’un servei a un altre, o d’un model a un altre, la pots fer en base a molts factors: quina audiència tindràs, com de complicat és fer servir el servei, etc. Però si et mous per principis, i t’agraden els principis de cooperació, solidaritat i justícia, potser el model que t’ofereix el Fedivers va més en la teva línia.

Però, com sempre, la decisió és tota teva. Com els teus diners, o les teves dades.

Una resposta

  1. […] I a diferència dels seus cosins “capitalistes”, tots aquests serveis s’interrelacionen entre sí amb estàndards oberts, i estan creats en base a la filosofia del codi obert: són democràtics, justos i autogestionats. I si t’estàs preguntant com es financien, he fet un article per explicar-ho una mica millor. […]

Deixa un comentari

L’adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *