Mississipi Queen

Recupero un antic relat, publicat amb el pseudònim de Fofisano Trempat, ambientat a la línia R1 de Rodalies. Espero que us agradi.

En Dani tornava de l’entrenament amb l’equip de futbol sala. Tot i viure a Llavaneres, un amic l’havia convençut d’apuntar-se a un equip de Barcelona. Els seus pares no s’hi van oposar, però li van deixar molt clar que no estaven disposats a dur-lo amunt i avall en cotxe, de manera que ja calia que es busqués la vida. I mentre comptava els dies per fer els 18 (encara li faltava un any i mig), agafava dos cops per setmana la línia 1 de Rodalies i baixava a la capital.

Aquell dia l’entrenament havia acabat tard, i en Dani va haver de córrer per agafar el tren a Clot-Aragó. Va arribar arrossegant la llengua per terra per agafar el darrer tren. Sabia que arribaria tard, molt tard a casa. Segur que la mare l’estaria esperant per esbroncar-lo. Va seure en un seient de quatre on no hi havia ningú, va deixar les coses repartides per la resta de seients i engegà la música de l’iPod.

“Mississipi Queen”, de Mountain. Tenia gustos estranys per un noi de la seva edat.

El cotxe anava buit fins que va arribar a Badalona. Allà van pujar sis nois d’origen centre-americà escoltant vallenato a tot drap. Dues senyores de mitjana edat pujaven darrera d’ells i se’ls miraven amb mala cara. I després pujà ella.

Devia rondar els 35 anys. No gaire alta, morena, amb mitja melena. Ulls verds rera unes ulleres d’estil clàssic. Vestia de forma normal, tot i marcant les corbes de forma clara amb uns texans arrapats i una brusa negra que intuïa tímidament un escot generós.Ella seié al seient de quatre que quedava a l’altra banda del passadís central del cotxe.

En Dani no podia parar de mirar.

La resta de passatgers anaven baixant del vagó, i a l’alçada d’El Masnou ja no hi havia ningú, excepte ells dos. En Dani no podia parar de fer mirades furtives tot dissimulant fent veure que ajustava el volum de l’iPod. Era molt més guapa i atractiva que la gran majoria de les noies que coneixia de la seva edat. I de cop i volta sentí com el pols se li accelerava, de forma semblant a com ho feia la seva respiració. I una tibantor començava a fer-se evident a l’entrecuix.

Mississipi Queen, she taught me everything…

Tornà a girar el cap per veure-la dissimuladament, i no la va veure. Astorat, girà el cap enrera i no la veié. Quan va tornar a mirar cap endavant, la tenia davant seu.

Somreia. Es treia les ulleres poc a poc mentre el mirava fixament. El mirava amb el cap lleugerament abaixat, com de reüll cap amunt. La seva boca entreoberta estava humitejada, els llavis li brillaven. I dos botons de la brusa s´havien descordat, descobrint un magnífic escot recollit amb uns sostenidors negres.

Es va quedar gelat, com si l’hagués mirat la Medusa. No va fer cap moviment mentre ella s’acabava de descordar la brusa. Va dur el dit índex cap al seus llavis i tancà lleugerament la boca. Poc després, resseguia la part superior del seu bust amb el mateix dit mentre xiuxiuejava:

“T’agrada?”

En Dani no podia ni parpallejar. De fet, no podia veure res més. No hi havia tren, ni paisatge, ni res que el distregués. Va moure lleugerament el cap per dir que sí.

Ella s’aixecà. Els sostenidors, que no duien tirants, van caure a terra ràpidament quan els descordà. Aquells pits s’aguantaven com si la llei de la gravetat no s’apliqués en ells. Ella es descordà el botó dels pantalons deixant entreveure unes calcetes negres a joc amb els sostenidors que jeien a terra. En Dani resseguia amb la mirada aquells malucs impressionants, aquelles cames gairebé infinites… I notava com, a dins dels pantalons, la pressió ja era insuportable. Per acabar-ho d’adobar, va començar a moure’s lenta però sensualment, com si pogués sentir el riff que sonava als seus auriculars.

“Això és per mi?” Digué ella mentre somreia amb luxúria i observava aquella espècie de tenda de campanya que tenia sota els pantalons en Dani.

S’hi acostà lentament, acomodà la seva mà sobre la bragueta abotonada d’en Dani. Ell notava l’escalfor de la mà d’ella a través dels pantalons i es volia morir allà mateix. Amb un ràpid moviment, ella s’assegué al seu damunt, posant els pits a l’alçada del coll d’en Dani. Ell no va trigar ni un segon a grapejar aquell senyor cul que ara tenia a tocar, literalment parlant. I ella movia els malucs fent cercles sobre el seu ja erectíssim penis, i li plantava els mugrons a l’alçada de la boca, i li plantava la llengua fins la campaneta…

De cop i volta, va parar. se’l va mirar fixament, amb una de les mirades més intenses que mai havia notat. S’acostà a cau d’orella i li digué.

“Propera parada, Tordera”.

La seva veu sonava metàl·lica i llunyana.

Es va despertar, esfereït com si fos un dels protagonistes d’aquells vídeos del Youtube en què desperten a la gent de forma cruel i sobtada. Ella estava a l’altra banda del passadís, totalment vestida, mirant-se’l amb cara de sorpresa. Igual que la senyora de mitjana edat que seia al seu costat. Va mirar ràpidament per la finestra i no reconeixia el poc paisatge que es veia.

Merda! S’havia passat més de deu parades amb el tren.

Com va poder va mirar d’agafar la bossa  la resta de coses que tenia repartides al seu voltant. Amb elles dissimulava una erecció més que evident i una taca enorme als pantalons. A veure com explicava a la mare, quan el vingués a buscar, que venia tard, i que allò que tenia a l’alçada de la pebrotera era producte d’un esternut massa potent.

Mentre el tren tancava portes i començava la marxa, ella el va mirar.

I va picar l’ullet.

Tags: , ,

Enric Pineda

Bibliotecari i documentalista. Abans llegia enciclopèdies, però ara llegeixo articles de la Viquipèdia. Darrerament, faig activisme lingüístic a favor de l'Esperanto i la justícia lingüística.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

*