Política ficció… o no?

L’anunci de la propera convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya pel proper mes de Novembre, juntament amb el moviment que hi ha hagut arrel de l’aparició de Solidaritat Catalana per la Independència (amb propostes que si més no són arriscades i valentes) i les declaracions de polítics com Felip Puig o Artur Mas prioritzant el concert econòmic davant de solucions més directes, em fa imaginar quin pot ser el panorama de la política catalana (i de retruc espanyola) d’aquí al 2012.

En primer lloc, i si no canvien molt les coses, el més probable és que guanyi Convergència i Unió. El tripartit no es reeditarà, degut al desgast de les forces polítiques que el composaven, i el govern d’Artur Mas (en cas d’estar en minoria) buscarà pactes puntuals per tirar endavant una sèrie de propostes estrella en poc temps (en la línia del canvi que porten mesos pregonant, suposo). De forma paral·lela, iniciarà una gran campanya mediàtica (caríssima) per convèncer a la població que la millor solució als problemes de Catalunya és el concert econòmic amb l’estat espanyol. Aquesta campanya durarà un any i mig, fins que es celebrin les eleccions al parlament espanyol on, si les coses van com sembla que estan anant, guanyarà el PP.

I aquí és on tot s’esfondra: amb un govern del PP, un partit que ha estat l’impulsor del recurs d’inconstitucionalitat de l’estatut, es pot arribar a negociar un concert econòmic? I en cas que no arribin a guanyar, la capacitat de negociació amb el PSOE tampoc és gaire més gran. Tots dos s’escudaran en els drets històrics que Catalunya no té (això ens passa per aliar-nos amb gent de poc fiar) i en la política del “café para todos” (allò que en diuen solidaritat entre pobles) per canviar-nos el concert econòmic per tres o quatre transferències i poc més. Sortiran representants de CiU i d’ERC dient que a Madrid ens menystenen, els del PSC diran que això amb Montilla no passava, i ICV reclamarà més esforços en polítiques ecologistes, però al final el Govern ho vendrà com un gran pas endavant, i a Catalunya haurem de tornar a esperar. Com sempre.

A no ser que els prop de dos milions i mig d’electors que es van abstenir a les passades eleccions al parlament facin quelcom per esmenar-ho…

4 thoughts on “Política ficció… o no?

  1. trt2009 Reply

    Crec que tens raó en l’anàlisi del que sembla el possible escenari polític a curt i mig termini. Així i tot, poden haver-hi sorpreses. Esperem a saber que vota tota la gent que ha reaccionat davant els darrers esdeveniments.

    Crec que el PSC està mirant d’endarrerir les eleccions tot el que pugui per tal que el PSOE tingui temps de fer algun traspàs amb cara i ulls i així guanyar muscle de cara a uns comicis que sembla ser els tenen complicats.

    Sóc dels que crec que som nosaltres, la gent, els que hem d’impulsar els polítics. D’altra manera ja hem vist fins on ens han portat en els darrers 30 anys.

    Si som més exigents, potser, a ells i elles no els hi quedarà més remei que apujar-se al carro.

  2. Anna Reply

    No sabria dir si em fa més mandra o terror la campanya electoral… Realment han aconseguit esgotar la meva paciència…
    I em temo que tens raó…Torna a venir una època de govern PP….amb tot el que implica.
    Trobo curiós que mentre a Espanya es va cada cop més cap el bipartidisme, aquí vagin sortint partits com bolets (no és que em sembli malament…però és curiós).
    I el que m’agradaria saber és com carai s’ha de fer pq els vots en blanc comptin per alguna cosa (clar que m’imagino que no interessa a cap partit polític)
    Amb tot aniré a votar (no sé què ni a qui, però ho faré). I ja us aviso que em miraré el programa del Partit Pirata amb lupa (pq la resta, malauradament, no m’ofereixen cap mena de credibilitat)

  3. Enric Pineda Reply

    @Anna: Com es diria en castellà bíblic, “regocíjate” de que a Catalunya en aquest sentit sí que som un oasi, on hi ha tants partits amb possibilitats d’obtenir representació parlamentària. Personalment ja havia decidit decantar el meu vot caap a un partit dels considerats minoritaris, ja que cap dels cinc més grans em semblen creïbles de cap de les maneres.

    @trt2009 Jo dec ser un romàntic per pensar que la força dels que no van anar a votar podria remoure de forma espectacular el panorama polític català. Crec que es comencen a veure iniciatives que surten de la ciutadania que cada cop son més influents en la política del dia a dia. I estic d’acord amb tu en què cada vegada això ha de ser més important.

  4. Carles Reply

    Hola,
    He arribat al teu blog des de la web del generador de Lore Ipsum, i al llegir aquest post no me n’he pogut estar de comentar-lo.
    Em penso que tens molta raó en l’anal·lisi que fas. Només dir-te que, per a mi, el més sorprenen de les eleccions del proper novembre és el fet que els principals partits fan unes propostes que saben perfectament que no podran complir i que, a més, la majoria d’electors sabem perfectament que no podran complir.
    Algú es pot creure que podrem aconseguir el concert econòmic? Després de la reacció espanyola a la lleugera millora del finançament que ha suposat el nou estatut, no costa gaire imaginar-se com reaccionaran amb el concert i als empresaris del cava posant el crit al cel una altra vegada.
    Per la banda del PSC, un cop tombat el nou estatut al constitucional, de debó esperen una millora substancial en les competències de la Generalitat?
    Mai havia tingut tant poques ganes d’anar a votar. Suposo que donaré el meu suport a alguna opció independentista, però no confio que obtinguin una representació substancial al parlament, fins que no s’aconsegueixi la unitat i que ERC deixi de jugar a la prima donna.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *