Lobot
29 de juny 2026
Dins de la saga de Star Wars hi ha una multitud de personatges amb els que un pot sentir-se identificat. Des dels herois de la Resistència fins als malvats més malvats de l’Imperi Galàctic, tothom sembla tenir un personatge, o una combinació de personatges que li escauen força bé. Els líders es poden veure en la personalitat de la Princesa Leia, els més atrevits en el caràcter desenfadat i gamberro de Han Solo, i fins i tot aquells que tenen un estil de lideratge agressiu però efectiu poden veure en el Grand Moff Tarkin o en el mateix Darth Vader models de “lideratge” inspiradors.
Tanmateix, si jo hagués de definir quin és el personatge de Star Wars que més em defineix, segurament us quedaríeu igual, perquè és un personatge que passa completament desapercebut, però acaba fent una gran tasca a favor de la Rebelió, encara que el crèdit se l’acabi emportant el seu cap. El personatge en qüestió és Lobot, un humà mig androide que no diu ni una paraula, té una presència en pantalla de cinc minuts com a molt, i és cabdal per evitar que la Princesa Leia, Luke Skywalker, Chewbacca i els androides acabin en mans de Darth Vader. Amb una mena d’orelles cibernètiques a banda i banda d’un cap completament pelat, s’encarrega de coordinar els esforços de personal de seguretat i del mateix ordinador central de Cloud City per ajudar als rebels, i ho fa sense dir res, sent tremendament efectiu.
I per què m’hauria d’assemblar a ell? Més ben dit: per què voldria assemblar-me a ell? Doncs per una raó simple: com un mecanisme de defensa davant de les decepcions que em porta el voler fer coses que siguin trascendents per a la meva comunitat, la meva gent o el meu país, si ens posem maximalistes. Pensar en gran em fa perdre focus en les coses del dia a dia, i potser cal ser més conseqüent, centrar-se més en el dia i en el moment, i fer que les coses que faig estiguin ben fetes. Eficiència i discreció, com en Lobot.
M’ha quedat una entrada potser una mica massa profunda, tenint en compte que no acostumo a escriure molt, però necessitava desfogar-me. Si estàs llegint això i t’agrada, me n’alegro molt. Ara només em queda una cosa: saber com acabar aquests articles sense deixar anar una tonteria per mirar de rebaixar el to.
