Rectificar és de savis

Fa temps vaig escriure una entrada en la que qüestionava el triomf de la campanya #nolesvotes amb la premisa de que es necessitava una quantitat de diners brutal per engegar-la amb un mínim de garanties. Em vaig basar, òbviament, en allò que veia a les campanyes polítiques dels grans partits quan s’acosten les eleccions: centenars de milers d’euros dedicats a imprimir cartells, banderoles, pancartes i demés, el core de la maquinària propagandística de qualsevol partit.

Afortunadament, ara puc dir que em vaig equivocar i que me n’alegro d’haver-ho fet. Un cop més els usuaris d’aquesta gran xarxa anomenada Internet, a través de les xarxes socials com Twitter o Facebook, han aconseguit no només fer de #nolesvotes un hashtag de ressò mundial, sinó també agrupar-se sota el paraigües de Democracia Real Ya, muntar més d’una vintena de manifestacions arreu de l’estat i organitzar acampades en places cèntriques de Madrid, Barcelona i altres ciutats per deixar ben clar que ja n’estan farts de tants tripijocs electorals, tanta corruptela governant aquest país, tantes limitacions al que hauria de ser el dret a la participació lliure i democràtica del poble en els assumptes que l’afecten com a ciutadà. El poble, el ciutadà emprenyat, s’ha mobilitzat i ha decidit que serà ell qui prengui les regnes del seu destí, o que com a mínim ho intentarà.

Possiblement aquesta protesta quedi en poca cosa, possiblement no arribi a les consciències de milers de votants resignats que per no votar a l’altre partit acudeixen cada quatre anys a referendar a aquells que els sagnen i els perjudiquen des de fa 35 anys. Però la classe política dominant (i els seus “socis” de l’oposició) faria bé de prendre bona nota. Ara som milers, demà podem ser milions.

I recorda, #nolesvotes.

2 thoughts on “Rectificar és de savis

    • Enric Post authorReply

      Depèn del context. A Girona, per exemple, a part dels 5-7 candidats més forts se’n presenten 8 més, de manera que tenim 15 candidatures entre les que triar. En el cas autonòmic, no tinc les dades, i en el cas de les generals n’hi ha moltes més que les 2-3 més publicitades.

      La majoria de gent vota sense fer una cosa molt important abans: informar-se de què proposen les candidatures. Des del meu punt de vista, és difícil no decantar-se per un partit quan els coneixes tots, de manera que acabes votant-ne un i no caus en el parany d’abstenir-te o votar en blanc, que amb l’actual sistema electoral són el mateix: un vot al partit guanyador o un vot en contra dels partits minoritaris.

      A qui cal votar? It’s up to you, darling. Però vota.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *