Fa temps vaig escriure una entrada en la que qüestionava el triomf de la campanya #nolesvotes amb la premisa de que es necessitava una quantitat de diners brutal per engegar-la amb un mínim de garanties. Em vaig basar, òbviament, en allò que veia a les campanyes polítiques dels grans partits quan s’acosten les eleccions: centenars de milers d’euros dedicats a imprimir cartells, banderoles, pancartes i demés, el core de la maquinària propagandística de qualsevol partit.

Afortunadament, ara puc dir que em vaig equivocar i que me n’alegro d’haver-ho fet. Un cop més els usuaris d’aquesta gran xarxa anomenada Internet, a través de les xarxes socials com Twitter o Facebook, han aconseguit no només fer de #nolesvotes un hashtag de ressò mundial, sinó també agrupar-se sota el paraigües de Democracia Real Ya, muntar més d’una vintena de manifestacions arreu de l’estat i organitzar acampades en places cèntriques de Madrid, Barcelona i altres ciutats per deixar ben clar que ja n’estan farts de tants tripijocs electorals, tanta corruptela governant aquest país, tantes limitacions al que hauria de ser el dret a la participació lliure i democràtica del poble en els assumptes que l’afecten com a ciutadà. El poble, el ciutadà emprenyat, s’ha mobilitzat i ha decidit que serà ell qui prengui les regnes del seu destí, o que com a mínim ho intentarà.

Possiblement aquesta protesta quedi en poca cosa, possiblement no arribi a les consciències de milers de votants resignats que per no votar a l’altre partit acudeixen cada quatre anys a referendar a aquells que els sagnen i els perjudiquen des de fa 35 anys. Però la classe política dominant (i els seus “socis” de l’oposició) faria bé de prendre bona nota. Ara som milers, demà podem ser milions.

I recorda, #nolesvotes.

Share: