Redefinint el dret a decidir

El dret a decidir… hem sentit tantes vegades aquest concepte que poc a poc ha anat incorporant-se al programa polític de molts partits. I cada cop que hi ha eleccions, sobretot quan son catalanes o espanyoles, aquesta idea surt míting rera míting. Malauradament, què volen dir els partits polítics tradicionals amb el dret a decidir?

Exactament, que podreu decidir… només quan toqui. I només allò que toqui. I molts cops, aquest “quan toqui” serà “quan ells vulguin”. En definitiva: un dret a decidir… parcialment.

I què proposem Pirates de Catalunya (PIRATA.CAT) en aquest sentit? Nosaltres també apostem pel dret a decidir (com no pot ser d’una altra manera), però pel dret a decidir-ho tot. Així, sense subterfugis ni mitges tintes. Creiem que la tecnologia ja és prou madura com per engegar un procés de presa de decisions compartit per tota la ciutadania amb Internet com a mitjà, és a dir, allò que anomenem democràcia directa. Penseu-hi una mica: si podem comprar entrades pel cinema, fer transaccions bancàries, comprar accions o fins i tot presentar la declaració de la renda via Internet, com és que hi ha tantes reticències a permetre el vot per Internet?

Amb les dades de l’Idescat a la ma, el 75,7% de la població a Catalunya té ordinador, un 71% internet, i un 96% telèfon mòbil. I un 72% de la població confessa haver fet servir internet en els darrers tres mesos (a data de l’enquesta, 2009). Amb aquestes dades ja ens podem fer una idea de la penetració de la Xarxa a la societat. Si a més hi sumem les dades de nombre de biblioteques, casals, centres cívics i punts de xarxa públics disponibles, tenim que la tecnologia ja no és una excusa per engegar aquest procés.

Probablement, les reticències vinguin d’un altre lloc, potser de la por ancestral a preguntar al poble què vol, a banda dels dies designats cada quatre anys.

One thought on “Redefinint el dret a decidir

  1. dani...él Reply

    A més d’utilitzar la tecnologia que sempre es pot entendre com favorable o contrària a la democràcia, també seria possible simplificar els processos decisoris. Apartar de la política totes aquelles discussions sobre temes que no afecten la totalitat d’una comunitat podria ajudar bastant. Tenim la tendència a situar-ho tot en l’àmbit col.lectiu i la tecnologia ho agreuja. Aquest seria el punt dèbil, conseqüentment.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *