<?xml version="1.0" encoding="utf-8" standalone="yes"?>
<rss version="2.0" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom">
	<channel>
		<title>Enric Pineda</title>
		<link>https://www.enricpineda.cat/relats/</link>
		<description>Recent content on Enric Pineda</description>
		<generator>Hugo</generator>
		<language>ca-es</language>
		
		
		
		
			<lastBuildDate>Sat, 15 Aug 2026 16:37:27 +0200</lastBuildDate>
		
			<atom:link href="https://www.enricpineda.cat/relats/index.xml" rel="self" type="application/rss+xml" />
			<item>
				<title>Sara</title>
				<link>https://www.enricpineda.cat/relats/sara/</link>
				<pubDate>Sat, 15 Aug 2026 16:37:27 +0200</pubDate>
				<guid>https://www.enricpineda.cat/relats/sara/</guid>
				<description>&lt;p&gt;Feia calor aquell divendres, i la Sara ho sabia prou bé. Caminava sense pressa però sense pausa pel carrer, amb el cistell de comprar que havia omplert de queviures per la família que té a casa. Anava mirant despreocupada el mòbil, perduda en les foteses i diàlegs estúpids de les xarxes socials, tan abstreta del món que fins i tot se li havia desconnectat el sentit de l’oïda. I és clar, al final va passar el que sol passar: el típic animal que porta un patinet elèctric d’aquells que no fa soroll se li creuà. Trasbalsada, la Sara féu un bot, es despertà de cop i volta, i girà el cap a la seva esquerra disposada a clavar-li un “imbècil!” tan sonor com pugués obrir i accentuar la e. Però quan estava a punt de fer-ho, es glaçà.&lt;/p&gt;</description>
			</item>
	</channel>
</rss>
