República: I per què no?

República Federal Española

Comencem a deixar les coses clares: la monarquia, ara per ara, no serveix per gaire cosa. De fet, si us pareu a pensar una mica, el rei espanyol no pot fer gaire cosa perquè, senzillament, no li deixen. Aquesta constitució que va haver de jurar respectar li ha limitat tant els poders que els seus avantpassats borbons francesos li girarien la cara si se’l trobessin al carrer. Per favor! Un descendent de reis dèspotes, reduït a la mínima expressió per una colla d’esquerrosos deslleials!

Els defensors de la monarquia (que cada vegada són menys) s’entesten en destacar les bondats del monarca: va jugar un paper decisiu en la transició i en l’intent de cop d’estat del 81, i va representar la unitat de la pàtria (ui, quina fredor que fa venir això) en els temps revoltats de finals dels setanta del segle passat. No seré jo qui retopi aquestes aformacions, més que res perquè quan tot això passava jo tenia 3 anys. Però no em poden negar que tot això ja és història.

Tampoc estaria del bàndol dels que pregonen que al rei se l’ha de fotre fora, a puintades de peu si pot ser. No cal ser així amb un funcionari (vitalici) de l’estat. Crec que s’hauria de fer com en les grans empreses: un sopar de comiat. Es convidaria a quatre o cincs caps d’estat, es muntaria un soparet amb powerpoints fets pels seus fills i néts explicant les batalletes de la història de l’avi a l’empresa, i després se li faria entrega d’una placa amb la llegenda “A Juancar, agradecidos”. I “punto pelota”. Una vegada fet això, el ciutadà Juan Carlos de Borbón es podria dedicar a tot allò que fan els avis d’avui en dia: anar a Benidorm amb l’Imserso, aprendre informàtica per saber fer anar el Photoshop i poder-se fer les seves pròpies postals de Nadal, i anar a veure obres (tot i que amb això de la crisi del totxo, la cosa està txunga).

I així, quan jo tingués néts, els podria explicar que vaig viure el naixement de la República Federal Espanyola, la República Catalana, la República d’Euskalherria i la resta d’estats que es creguin convenients, dins de l’àmbit de la Unió Europea. O la creació d’una República Federal Espanyola respectuosa amb totes les nacions i nacionalitats, lliure del pes que suposa la intolerància, els privilegis i el nacionalisme espanyol extrem que, ara per ara i espero que sense voler, representa en Juancar.

Què, ens animem a provar-ho per tercera vegada?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *