Societat bilingüe

La darrera sentència del TS ha anul·lat els articles de l’Estatut de Catalunya que feien referència a l’ús del català com a llengua vehicular preferent a les escoles, i obliga a que el castellà també es faci servir. Aquesta sentència ha estat molt celebrada pels defensors del “bilingüisme real” de la nostra societat, ja que per ells que a l’escola la llengua preferent de funcionament fos el català és poc menys que un atac a les seves llibertats individuals. Tot resumit amb un eslògan ben pensat: societat bilingüe, escola bilingüe.

De fet, ells van més enllà i proposen que tot allò que estigui en mans de l’Administració Pública a Catalunya estigui disponible en els dos idiomes, des de la informació fins a l’atenció personal (en queden excloses les empreses privades, sota l’argument de “que facin el que vulguin”). És a dir, que si ets un ciutadà de Burgos acabat d’arribar a Girona puguis moure’t per l’Administració Pública catalana sense haver d’aprendre ni una sola paraula en català. I mirant-ho fredament, és una reivindicació ben lògica en un context de bilingüisme, i seré dels primers en defensar-la sempre i quan a mi se’m garanteixi el dret a poder-me moure per l’Administració Pública espanyola a Catalunya sense haver d’aprendre ni una paraula més en castellà.

I aquí és on ve la meva reflexió: els defensors del bilingüisme real es queden una mica curts reclamant la paritat de llengües. I com que sóc de natural generós, he decidit que podria fer una sèrie d’idees per futures reivindicacions:

  1. Que la totalitat dels continguts de les pàgines web dels ministeris, secretaries, organismes depenents i empreses públiques que operen a Catalunya tinguin els continguts en català i castellà. Això significa no només els continguts estàtics (que ja solen estar traduïts), sinó també noticies, materials promocionals i línies d’atenció al ciutadà. Jo hauria de poder trucar al Ministeri de l’Interior, i que se m’atengués en català.
  2. Cossos i forces de seguretat estatals: que els membres d’aquests cossos (Policia Nacional, Guàrdia Civil i Exèrcit Espanyol) destinats a Catalunya estiguin obligats a conèixer els dos idiomes. Que les línies d’atenció i d’urgències d’aquests cossos també estiguin disponibles en els dos idiomes, així com les publicacions de caire extern i intern. Això inclou formularis d’inscripció, materials educatius de formació per a comandaments, etc.
  3. Mitjans de comunicació de titularitat estatal: els defensors del bilingüisme proposen que la meitat de la programació de TV3 i/o Canal33 sigui en castellà. Jo proposo que la meitat de la programació de RTVE sigui en català. O per fer-ho més fàcil, els canvio el fet que el Canal 33 sigui en castellà si m’asseguren que La 2 serà exclusivament en català. I si ens posem perapunyetes, l’espai radioelèctric és de titularitat estatal, de manera que per ocupar una llicència s’hauria de garantir la paritat de llengües. Canvio gustós el fet que 8TV hagi d’emetre la meitat dels continguts en castellà (que de fet ja ho fan) pel fet de veure Intereconomía emetent la meitat de la programació en català.

En definitiva, si hem de demanar paritat lingüística, fem-ho bé i agafem el model suís. Però clar, potser llavors hauríem de ser un xic més dialogants i democràtics.

P.d. Jo opino que és tonteria canvia quelcom que fa més de 30 anys que funciona bé, però no estaria de més que enlloc de defensar la imposició de la lengua dominant, s’hagués fet un exercici de democràcia tot demanant-nos la opinió als ciutadans. Sí, un referèndum (AAAH, ANATEMAAA!).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *