El meu blog, el meu món

Etiqueta: eleccions

Pirates de Catalunya i el 21-D: una opinió personal

Han passat 48 hores des de la proclamació de la República Catalana pel Parlament, i des de la convocatòria d’eleccions catalanes per part del Govern de Mariano Rajoy en base a l’aplicació de l’article 155. O sigui que fa 24 hores que, o bé som una República, o bé estem en període electoral. I davant d’això, i com a membre d’un partit polític que no s’ha mantingut al marge en tot el procés, m’assalta una pregunta lògica: ha de presentar-se o no el meu partit a les eleccions del 21D?

D’on venim: Pirates i el Procés

Mai ens n’hem amagat de no ser un partit independentista. És a dir, no som un partit que dugui la independència al nostre programa, però sempre hem dut el dret indiscutible de la població catalana a ser consultada sobre aquest tema a través d’un referèndum vinculant. I això ho hem defensat sempre, fins i tot quan se’ns acusava de defensar “pantalles passades” l’any 2015.

Per això, quan el Govern va convocar el Referèndum d’Autodeterminació de l’1 d’Octubre, Pirates es va mostrar partidari de demanar el vot i animar a la participació, fos en el sentit que fos, i malgrat les amenaces i les pressions del Gobierno. Els Pirates vam fer campanya, vam replicar webs que es bloquejaven des de l’estat, vam defensar col·legis electorals i vam participar com els que més. I un cop es van saber els resultats, Pirates va acatar el resultat i va defensar l’aplicació dels mateixos, és a dir, la proclamació de la República Catalana, tot i deixant clar que la nostra postura passa per un refrendament posterior.

I ara ens trobem amb una República que defensem com a resultat del procés del 1-O, però de forma paral·lela unes eleccions autonòmiques convocades en base a l’aplicació d’un article que considerem ilegítim. Davant d’això, ens fem la pregunta següent?

Ens hem de presentar a les eleccions del 21D?

I amb aquesta pregunta, la meva resposta és clara: per coherència i principis, no. Si hem defensat un referèndum que donava la veu al poble, i aquest poble s’ha expressat de forma inequívoca malgrat les dificultats, estem obligats a defensar el que n’ha sortit i, per tant, no ens podem presentar a unes eleccions convocades per un govern estranger en el nostre territori sobirà. Qualsevol actuació que no anés en aquest sentit es podria veure com una incongruència en la nostra forma de pensar, i el fet de ser un partit petit sense representació fa que no tinguem l’obligació d’actuar en clau electoral mirant possibles vots i escons. La nostra petitesa ens ha de fer ser coherents i nobles, i rebutjar participar en aquestes eleccions adulterades.

Com a Coordinador General acceptaré la decisió de la militància sobre aquest tema, però com a militant tinc tot el dret a expressar la meva opinió. I és el que he fet, en definitiva: no a les eleccions del 21D, i boicot actiu des de l’independentisme.

Per què crec que no ens hem de presentar al 20-D

logo_petit_twPirates de Catalunya, el partit on milito i del que tinc l’honor de ser el portaveu, porta debatent dues setmanes el paper que ha de tenir a les eleccions del 20 de desembre al Congrés dels Diputats. Aquest debat ha culminat avui mateix amb la publicació d’una votació, a la qual estan cridats tots els pirates, per decidir si PIRATA.CAT ha de renunciar a presentar-se a aquestes eleccions.

Sí, estem decidint si renunciem. Això implica afirmar que com a partit polític la nostra postura per defecte davant de qualssevol eleccions seria presentar-nos. Aquest punt és important, i fa més acurada la votació que estem duent a terme, enfront d’altres votacions que havíem fet en el passat i que havien generat dubtes en quant a la seva interpretació.

Prendre aquesta decisió no és fàcil. Hi ha un munt de factors a favor de no presentar-nos, i un munt de factors en contra, i tots es poden respondre en igualtat de condicions. Hom pot pensar que renunciar a presentar-nos és el primer pas cap a la desaparició, però per una altra banda ens dóna més temps per reforçar la nostra presència a través d’activitats paral·leles a l’activitat electoral. I els arguments a favor de deixar córrer aquesta contesa electoral agafen més pes quan un analitza la situació del partit, que no pot contrarrestar la manca d’efectius per molta il·lusió que hi posem. No és res dolent: aquesta reflexió ens ha ajudat a alguns de nosaltres a comprendre que, abans de posar-nos-hi a fons en una nova campanya, ens hem de cuidar a nosaltres mateixos, mirar-nos al mirall i explorar les possibilitats de creixement que tenim.

Hi ha projectes il·lusionants a l’horitzó, tenim l’experiència de territorials que funcionen i estan molt engrescades. I encara que estiguem debilitats per una campanya electoral com la darrera, estic segur que tenim el potencial per tornar a donar guerra en el futur. Amb les idees pròpies més clares, i noves idees incorporades.

I sí, he votat a favor de renunciar. Però només a les eleccions, no a Pirates.

Aquest 20-N, vota

S’acosten les eleccions generals del 20 de Novembre. Què penses fer: deixar les coses com estan o canviar el joc?

Prent-te cinc minuts per reflexionar: vius en una democràcia amb un cap d’Estat que no has triat, que no pots triar, i que delegarà les seves funcions en el seu fill de la forma més antidemocràtica possible, de manera semblant a com el dictador Kim Jong-Il de Corea del Nord farà amb el seu fill quan es mori. Vius en un Estat on la única manera de participar en política és afiliant-te a un partit polític, on la única manera que tens de proposar noves lleis o canvis en les ja existents és a través d’Iniciatives Legislatives Populars que només permeten canviar lleis petites o que no afectin a l’statu quo. Vius en un Estat que té dues cambres de representació que no saps com funcionen, i de les quals una d’elles no té clar el seu futur (Senat? Què és això?).

Vius en un estat “plurinacional” que ignora tot allò que no mencioni Madrid en algun lloc. Un Estat que veu les llengües diferents com amenaces, les cultures diferents com traidores, les ideologies diferents com “antiespanyoles”. Un Estat que diu que s’enmiralla a Europa, però que cada cop més sembla una de les seves excolònies sud-americanes.

Vius en un Estat independent… ups, espera, ara recordo que fa poc es va canviar la Constitució (una llei que tu vas votar però que no pots canviar) per mandat de França, Alemanya i els mercats econòmics. Bé doncs, vius en una colònia econòmica.

Tot això ha estat recolzat, promogut i esperonat des de la política. La que hi ha ara, la que hem estat votant aquests darrers 34 anys. Cada quatre anys ens venen la mateixa moto: llibertat, democràcia, justícia, feina, respecte… Tanmateix la moto que finalment ens donen està rovellada, no té gasolina, i esperen que entre tots l’empenyem. Ells han deixat que això passi, i nosaltres seguim donant-los la confiança.

Aioxò ha de canviar. I com fer això? No agafarem les armes, ni ens posarem a cremar edificis públics amb els seus ocupants a dins; ho farem com ells volen que ho facin: votant.

Pensa en la força del teu vot, no en la seva utilitat. No t’abstinguis ni votis en blanc, son opcions que afavoreixen als grans partits. Vota a un partit minoritzat (no hi ha partits minoritaris, només partits minoritzats pel sistema) o vota nul. Un cop directe a la línia de flotació del sistema imposat. Si jo et puc convèncer a tu, tu en pots convèncer a un altre, i poc a poc convèncer a molta gent.

Aquest 20-N, vota. És el teu futur el que està en joc.

P.d. Si ets un votant habitual d’un dels grans partits espanyols (PSOE, PP, CiU o PNV), només et demanaré una cosa: reflexiona.

P.d. 2: aquest post marca l’inici de la meva croada personal amb el moviment #nolesvotes o #votaaotros a Internet i al món real. Entendré que em considereu un pesat aquests dies, però crec que la ocasió ho mereix.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén