Farà uns quatre anys, a casa estàvem en ple procés de tria d’escola per la meva filla Laura. És una decisió important, així que vam visitar la totalitat de les escoles del barri, tant públiques com concertades. Després de veure les instal·lacions, els plans d’estudi i els models educatius, ja gairebé estàvem decidits, però vam decidir donar una darrera oportunitat a una escola que no havíem vist fins llavors: l’Escola Montfalgars.
Doncs sí, sembla que després d’anys i anys d’espera, aquest dimecres 9 de gener de 2013 comença la circulació de trens AVE en el seu recorregut Barcelona – Girona – Figueres Vilafant. Han estat molts anys d’esperar, de veure com poc a poc s’anava fent tot el recorregut, de promeses incomplertes, d’amenaces de paralització de les obres per manca d’inversions. Però finalment, tot i que l’estació de Girona no està acabada i que no queda gens clar que es dugui a terme el soterrament de la línia convencional, el dia 9 estrenem AVE.
RENFE ho ha anunciat avui dia 2 amb una nota de premsa que ha difós als mitjans on apareixen no només els horaris definitius dels 9 combois que faran aquest trajecte, sinó també una aproximació als preus. I aquí és on han començat els primers problemes: tot i que per als usuaris del tren en horari matinal el fet que hi hagi dos trens entre les 7 i les 8 del matí, el fet que entre les 4 i les 7 de la tarda només n’hi hagi dos no acaba de convèncer. A banda d’això, els elevats preus dels bitllets senzills, emmascarats darrera dels preus per viatge en abonaments, fa que per als viatgers ocasionals l’alternativa AVE sigui més aviat poc atractiva.
I per als que som habituals? Doncs toca fer números: pràcticament tots els que comprem bitllets mensuals perdem viatges al cap del mes (com a mínim els dels caps de setmana, en el meu cas afegint-hi els divendres), i la opció que ens dóna RENFE d’agafar abonaments de 30 fins a 50 viatges (escollint nosaltres el nombre) és, a priori, més atractiva. Tot i això, el tren va directe de Girona a Barcelona Sants, de manera que tot els que treballem a prop de les estacions de Clot o Passeig de Gràcia hauríem de fer una despesa addicional en un abonament de metro. D’altra banda, estem parlant d’arribar a Barcelona una hora abans del previst. Vosaltres pagaríeu més al més sabent que us estalvieu un mínim d’una hora diària de viatges?
Caldrà estar atent a noves informacions. I sobretot a la web de RENFE, sobretot quan ja funcioni el sistema de venda online i puguem veure quan puja realment la broma. Fins llavors, caldrà passar aquesta setmana com puguem (i anar fent càlculs).
Ah, i bon any 2013!
Mës informació: Nota de premsa de RENFE
Una de les primeres converses que tinc amb algú quan l’estic començant a conèixer està relacionada amb on visc i on treballo. És normal que quan menciono que visc a Girona i treballo a Barcelona, la persona que hi ha al meu davant em faci la pregunta del milió: i vas i vens cada dia?
I és normal: en aquest país sembla que desplaçar-se més de 20 kilòmetres per anar a treballar és com marxar a Escandinàvia. Molts barcelonins, acostumats a viure a la capital i desplaçar-se com a molt lluny a ciutats de la corona metropolitana consideren que fer 100 kilòmetres diaris és poc més que suïcida. I els de Girona, acostumats a desplaçaments similars, acostumen a preguntar si no em plantejo buscar-me una feina més a prop. I no, no m’ho plantejo, perquè afortunadament la feina on estic és prou agradable com per llevar-me dues hores abans que els meus companys per anar a treballar.
Una altra pregunta que em fa la gent, just després de mencionar que vaig en tren a la feina, és si no em plantejo anar-hi en cotxe. I és una pregunta lògica: a Girona el transport públic és just tirant a deficitari, i tot i que s’han fet iniciatives per millorar-ne la qualitat (la nova distribució per zones del transport públic per carretera n’és un primer pas) no deixa de ser insuficient, obligant a la gent a haver d’agafar el cotxe per pràcticament tots els seus desplaçaments. Tanmateix, jo sóc un fervent partidari del transport públic, i si tinc la possibilitat d’anar a un lloc en aquest tipus de transport hi aniré abans d’agafar el cotxe.
El preu de l’abonament mensual del tren és de 180 euros, aproximadament. Un munt de diners vist així, però força econòmic si ho comparem amb la perspectiva d’anar-hi en cotxe. Només amb la despesa mensual de gasolina ja s’amortitza el preu del bitllet mensual: tenint en compte que hauria de fer 200 kilòmetres diaris d’anar i tornar, amb un cotxe que consumeix una mitjana de 5 litres als 100, faria un consum de 10 litres diaris de gasolina, és a dir, un dipòsit al cap de la setmana que costa 60 euros omplir. Multiplicat per un mes estàndard de quatre setmanes em surt una despesa ineludible de 240 euros. I si a això hi afegim un pàrquing a Barcelona per aparcar-hi el cotxe, les reparacions i el cost dels peatges, al mes la despesa es podria elevar fins als 400 euros. I si parlem del temps invertit, tot i que sobre el paper el cotxe és més ràpid, cal tenir en compte que hauria d’entrar a Barcelona en el moment de major concentració de cotxes per kilòmetre de carretera, obligant-me a llevar-me pràcticament a la mateixa hora que ara mateix.
D’acord que em llevo aviat, d’acord que a l’hivern és una mica dur anar cap a l’estació quan encara és de nit, però penseu-hi: pujo a un tren que com a molt té una munió de rodalies al seu davant un cop passat Granollers, hi ha un maquinista que em du fins a Barcelona, i a més faig una mitjana de 40 minuts diaris d’exercici càrdio-vascular només amb els desplaçaments a peu entre les estacions i la feina o casa meva. Al tren puc fer un cop de cap (si la nit ha estat especialment dura), estudiar una mica de xinès, veure una pel·lícula, conversar amb amics que he fet en aquest mateix tren, o escriure entrades de bloc com aquesta mateixa. Si això no és qualitat de vida (o inversió en creixement personal) que m’expliquin què és.
Per tot això, i per altres raons (sostenibilitat ecològica, tradició històrica) jo dic: sí al tren! Sí al transport públic!
Powered by WordPress & Theme by Anders Norén