El meu blog, el meu món

Etiqueta: girona

Una vegada hi havia una biblioteca escolar

cartell_01_fb_tw

Farà uns quatre anys, a casa estàvem en ple procés de tria d’escola per la meva filla Laura. És una decisió important, així que vam visitar la totalitat de les escoles del barri, tant públiques com concertades. Després de veure les instal·lacions, els plans d’estudi i els models educatius, ja gairebé estàvem decidits, però vam decidir donar una darrera oportunitat a una escola que no havíem vist fins llavors: l’Escola Montfalgars.

Deu anys de commuter entre Girona i Barcelona

Aquest mes d’octubre és una data especial per mi. Per una banda, fa 13 anys que vaig entrar com un simple documentalista encarregat entre d’altres coses de la web institucional a la Fundació Biblioteca Josep Laporte de la Universitat Autònoma de Barcelona. També, des del mes d’agost, celebro el desè aniversari de la mudança de Premià de Mar a Girona per anar a viure amb la que poc després s’havia de convertir en la meva dona i mare de les meves nenes.

Això ens duu al motiu d’aquest post: ja fa deu anys que em desplaço de Girona a Barcelona cada dia laborable per anar a treballar. De fet, en fa molts més (divuit en total) que agafo trens per anar a Barcelona, ja sigui a estudiar com a treballar. I en aquests deu anys, cada cert temps hi ha algú que em fa una pregunta amb cara d’incredulitat:

Vius a Girona i treballes a Barcelona? I vas i vens cada dia?

Doncs sí, jo en vaig i en vinc cada dia, recorrent dos-cents i escaig quilòmetres a bord d’un tren que em fa recórrer el territori de quatre comarques i em deixa a la ciutat Tres Cops Immortal al vespre. Gairebé tres hores i mitja invertides en trajectes que m’han donat per moltes coses, com per exemple:

  • Llegir llibres, blogs, tuits i comentaris al Facebook, mentre la cobertura telefònica “Guadiana-style” m’ho permet.
  • Escoltar, i descobrir, música.
  • Dormir (quan calia)
  • Conèixer gent a través de desvirtualitzacions
  • Organitzar trobades de desvirtualitzats per fer junts trajectes en tren cap a Barcelona.
  • Col·laborar per muntar una trobada de tuitaires del tren i que s’hi apunti el Conseller Joaquim Nadal, juntament amb la premsa, per acabar sortint entre d’altres a TV3, El Punt, Diari de Girona i el bloc del Departament de Política Territorial i Obres Públiques
  • Participar en una festa d’aniversari, amb cava a les 7:30 del matí.
  • Passar fred i calor en trens mal condicionats, però també veure com de la nit al dia podia endollar el portàtil al seient amb els nous trens que van començar a circular.

D’acord que també hi ha els inconvenients de les matinades, dels endarreriments, de viure esclau d’un horari (els dels trens) i de les incidències del servei (com la famosa nevada del 2010). Però llavors penso en els pocs cops que he hagut de baixar a Barcelona en cotxe per anar a treballar i se’m passa, sobretot quan recordo els embussos a l’entrada de la Meridiana, els peatges de l’AP7, i el que em claven per tenir el cotxe aparcat a prop de la feina (zona verda, zona blava, o pàrquing caríssim).

Qui sap si en un futur tot això canviarà i estaré treballant en un lloc que estigui a escassos cinc minuts de casa en bicicleta, però de moment hi ha commuting per estona. Toquem fusta!

AVE a Girona: finalment ja tenim alta velocitat!

ave-gironaDoncs sí, sembla que després d’anys i anys d’espera, aquest dimecres 9 de gener de 2013 comença la circulació de trens AVE en el seu recorregut Barcelona – Girona – Figueres Vilafant. Han estat molts anys d’esperar, de veure com poc a poc s’anava fent tot el recorregut, de promeses incomplertes, d’amenaces de paralització de les obres per manca d’inversions. Però finalment, tot i que l’estació de Girona no està acabada i que no queda gens clar que es dugui a terme el soterrament de la línia convencional, el dia 9 estrenem AVE.

RENFE ho ha anunciat avui dia 2 amb una nota de premsa que ha difós als mitjans on apareixen no només els horaris definitius dels 9 combois que faran aquest trajecte, sinó també una aproximació als preus. I aquí és on han començat els primers problemes: tot i que per als usuaris del tren en horari matinal el fet que hi hagi dos trens entre les 7 i les 8 del matí, el fet que entre les  4 i les 7 de la tarda només n’hi hagi dos no acaba de convèncer. A banda d’això, els elevats preus dels bitllets senzills, emmascarats darrera dels preus per viatge en abonaments, fa que per als viatgers ocasionals l’alternativa AVE sigui més aviat poc atractiva.

I per als que som habituals? Doncs toca fer números: pràcticament tots els que comprem bitllets mensuals perdem viatges al cap del mes (com a mínim els dels caps de setmana, en el meu cas afegint-hi els divendres), i la opció que ens dóna RENFE d’agafar abonaments de 30 fins a 50 viatges (escollint nosaltres el nombre) és, a priori, més atractiva. Tot i això, el tren va directe de Girona a Barcelona Sants, de manera que tot els que treballem a prop de les estacions de Clot o Passeig de Gràcia hauríem de fer una despesa addicional en un abonament de metro. D’altra banda, estem parlant d’arribar a Barcelona una hora abans del previst. Vosaltres pagaríeu més al més sabent que us estalvieu un mínim d’una hora diària de viatges?

Caldrà estar atent a noves informacions. I sobretot a la web de RENFE, sobretot quan ja funcioni el sistema de venda online i puguem veure quan puja realment la broma. Fins llavors, caldrà passar aquesta setmana com puguem (i anar fent càlculs).

Ah, i bon any 2013!

Mës informació: Nota de premsa de RENFE

En defensa del tren

Una de les primeres converses que tinc amb algú quan l’estic començant a conèixer està relacionada amb on visc i on treballo. És normal que quan menciono que visc a Girona i treballo a Barcelona, la persona que hi ha al meu davant em faci la pregunta del milió: i vas i vens cada dia?

I és normal: en aquest país sembla que desplaçar-se més de 20 kilòmetres per anar a treballar és com marxar a Escandinàvia. Molts barcelonins, acostumats a viure a la capital i desplaçar-se com a molt lluny a ciutats de la corona metropolitana consideren que fer 100 kilòmetres diaris és poc més que suïcida. I els de Girona, acostumats a desplaçaments similars, acostumen a preguntar si no em plantejo buscar-me una feina més a prop. I no, no m’ho plantejo, perquè afortunadament la feina on estic és prou agradable com per llevar-me dues hores abans que els meus companys per anar a treballar.

Una altra pregunta que em fa la gent, just després de mencionar que vaig en tren a la feina, és si no em plantejo anar-hi en cotxe. I és una pregunta lògica: a Girona el transport públic és just tirant a deficitari, i tot i que s’han fet iniciatives per millorar-ne la qualitat (la nova distribució per zones del transport públic per carretera n’és un primer pas) no deixa de ser insuficient, obligant a la gent a haver d’agafar el cotxe per pràcticament tots els seus desplaçaments. Tanmateix, jo sóc un fervent partidari del transport públic, i si tinc la possibilitat d’anar a un lloc en aquest tipus de transport hi aniré abans d’agafar el cotxe.

El preu de l’abonament mensual del tren és de 180 euros, aproximadament. Un munt de diners vist així, però força econòmic si ho comparem amb la perspectiva d’anar-hi en cotxe. Només amb la despesa mensual de gasolina ja s’amortitza el preu del bitllet mensual: tenint en compte que hauria de fer 200 kilòmetres diaris d’anar i tornar, amb un cotxe que consumeix una mitjana de 5 litres als 100, faria un consum de 10 litres diaris de gasolina, és a dir, un dipòsit al cap de la setmana que costa 60 euros omplir. Multiplicat per un mes estàndard de quatre setmanes em surt una despesa ineludible de 240 euros. I si a això hi afegim un pàrquing a Barcelona per aparcar-hi el cotxe, les reparacions i el cost dels peatges, al mes la despesa es podria elevar fins als 400 euros. I si parlem del temps invertit, tot i que sobre el paper el cotxe és més ràpid, cal tenir en compte que hauria d’entrar a Barcelona en el moment de major concentració de cotxes per kilòmetre de carretera, obligant-me a llevar-me pràcticament a la mateixa hora que ara mateix.

D’acord que em llevo aviat, d’acord que a l’hivern és una mica dur anar cap a l’estació quan encara és de nit, però penseu-hi: pujo a un tren que com a molt té una munió de rodalies al seu davant un cop passat Granollers, hi ha un maquinista que em du fins a Barcelona, i a més faig una mitjana de 40 minuts diaris d’exercici càrdio-vascular només amb els desplaçaments a peu entre les estacions i la feina o casa meva. Al tren puc fer un cop de cap (si la nit ha estat especialment dura), estudiar una mica de xinès, veure una pel·lícula, conversar amb amics que he fet en aquest mateix tren, o escriure entrades de bloc com aquesta mateixa. Si això no és qualitat de vida (o inversió en creixement personal) que m’expliquin què és.

Per tot això, i per altres raons (sostenibilitat ecològica, tradició històrica) jo dic: sí al tren! Sí al transport públic!

Veniu per fires a Girona?

El darrer post del recentment estrenat blog de la meva mediàtica germana recorda, amb certa melangia, l’arribada de la tardor recordant Premià, els plataners i les pells de taronja a l’estufa o radiador de casa els papes. Però sense desmerèixer aquests records (completament compartits), per mi la tardor fa olor de patates, xurros i porros. Sí, és l’olor característica de les fires de Girona.

Això de les fires és el que normalment anomenaríem la Festa Major de la ciutat. Però a Girona, i depenent d’amb qui parlis, ho anomenaran Fires o Barraques. Normalment ho anomenen Fires els nens, els papes dels nens i els avis dels nens (per raon òbvies). Barraques és com ho anomenaria la “muchachada” de la província, la joventut sanota que durant tot l’any es deixa les peles (i el fetge) a la costa brava.

Tot comença quan s’instal·len els firaires a La Devesa. Allà copmences a veure els elements típics de les fires de tots els pobles: el “caballitus”, les parades de xurros i menjars (poc recomanables si es té l’estómac delicadet), i els venedors de globus, “cachivaches” i demés xorradetes. Però si hi ha una cosa que defineix les Fires de Girona és l’enorme “noria” que et permet veure una panoràmica de la ciutat realment espectacular (si no t’importa passar fred durant una estona).

Poc després, Barraques ocupa tot el protagonisme. Ja sigui per aquells que busquen concerts, com per aquells que només busquen passar una bona estona, Barraques és un bon lloc per passar una nit de dissabte. Tot i això, tot l’ambient està cobert per una mena de boira permanent que al principi costa d’empassar, però que al final et permet veure tot l’ambient d’una manera més… feliç. Allà et trobes bàsicament tres tipus de persones: els que van a veure els concerts, els que van a veure amics i coneguts a qualsevol barraca que hi hagi, i els que van a beure. A beure molt. Si ets un jove d’esquerres, independentista o senzillament antisistema, aquest és “the place to be”.

Amb tot això, quins són els meus records de tardor? Des de fa gairebé deu anys, passar més aviat fred, disfrutar d’un sopar amb la colla i veure la major concentració de joves que es pot veure a la ciutat. Però ja m’està bé. Què cony! Em sembla perfecte! I si és amb l’Anita, ja és immillorable.

Una última coseta: m’he activat un perfil pel blog a Google Analytics, a veure si m’aclaro una mica més amb les estadístiques.

Actualització: No es pot fer servir Google Analytics amb WordPress. Ho podeu llegir aquí.

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén