Avui 6 de setembre, el diaris The Guardian (Regne Unit), The New York Times (EEUU) i ProPublica (EEUU) han publicat una notícia de forma col·laborativa basada en informacions aportades per Edward Snowden al primer de tots tres. Segons aquesta informació, La NSA (National Security Agency) nord-americana com el GCHQ (Government Communications Headquarters) britànica haurien aconseguit introduir vulnerabilitats en multitud de sistemes d’encriptació de dades que es fan servir per protegir les comunicacions a través d’Internet. A banda d’això, un programa del govern nord-americà estaria finançant la creació de “backdoors”, o portes pel darrera, en multitud de programes mitjançant acords amb els creadors de programari, destinades a oferir la possibilitat a la NSA i al GCHQ d’accedir a activitat d’un usuari a través de la xarxa.
Òbviament, hi ha una justificació: la guerra contra el terrorisme. És sabut que la Xarxa pot oferir una via per a que grups terroristes puguin coordinar-se i passar-se informació. Tanmateix, el fet de que els sistemes d’encriptació de dades estiguin compromesos no només afecta a les cèdules d’Al-Qaida que facin servir un anonimitzador, sinó també a tu. Sí, a tu també.
Pensa que cada cop que et connectes al teu banc online, al teu correu electrònic, o fas un pagament amb Paypal a eBay, estàs fent servidors (en teoria) segurs, amb connexions encriptades. Doncs bé, semblaria que aquestes mesures no són suficients, ja que és molt probable que, si la NSA i el GCHQ tenen algun interès en entrar al teu ordinador o als teus comptes online, ja ho hagin fet.
“Poc que m’afecta a mi, jo no tinc pas internet”, deu pensar el típic senyor gran mentre el seu fill o nét li explica això. Doncs mal pensat: els seus comptes corrents estan en bancs que també fan servir aquest tipus de connexions quan, per exemple, vostè paga amb targeta. O quan treu diners d’un caixer. O quan li passen el rebut de l’aigua. O quan truca pel mòbil.
Tots estem compromesos. La NSA i el GCHQ tenen accés a les nostres vides sense que nosaltres els haguem donat permís. De fet, sense que cap de nosaltres en fos conscient. En tenen coneixement els governants que decideixen el nostre futur? Són conscients que, tant si ho saben com si no, es tracta d’un atac a les llibertats individuals de tothom? Ignorants o còmplices?
Hi ha solució? No ho sé, i m’agradaria saber-ho. Sona a teoria de la conspiració (o al primer pas que em durà a creure en l’existència de la Gran Conspiració Reptiliana-Annunaki), però certament no fa gaire bona espina. Són coses que no sapiguéssim? Segurament no, ja ho intuíem, però ara és públic. Significa això que cal deixar de fer servir la xarxa i convertir-nos en monjos de clausura amb totes les nostres possessions en una cova? Jo no arribaria a tant, però potser sí que cal començar a pensar en sistemes alternatius. la tecnologia és molt bona, però com tot, depèn de l’ús que se’n faci.
Com deia aquell savi boig del “Dinamita”: “Reflexionem-hi!”