El meu blog, el meu món

Etiqueta: monarquia

República, aquí i on sigui.

No se’m pot negar que sóc independentista. Encara que políticament estigui vinculat a un partit que no ho sigui de forma oberta com Pirates de Catalunya (encara que hem repetit per activa i per passiva que estem absolutament a favor del dret a decidir), penso que no té per què ser contraproduent que Catalunya disposi d’un Estat propi. Fins aquí, la part del post on potser no em guanyi unfollows a Can Twitter.

Tanmateix, també sóc republicà, dels que creu que la república és una forma de govern que, com a punt de partida, és millor que una monarquia anacrònica que, encara que alguns la defineixin com a “moderna i del segle XXI”, encara basa el seu funcionament en la designació d’un cap d’estat pel simple fet de ser l’hereu o pubilla d’una família. I no només la defenso per Catalunya, sinó també per qualsevol altre estat que vulgui considerar-se mínimament modern.

Per això jo dono suport a la República Espanyola, i crec que el procés iniciat avui amb l’abdicació del Ciutadà Borbó (que diria el meu pare) hauria de ser l’inici de la veritable renovació de l’Estat espanyol: lliure del llast de la monarquia hereva del franquisme, però també lliure de prejudicis, i per tant disposada a acceptar la voluntat popular no només de la seva ciutadania, sinó també la de la ciutadania catalana (i sí, aquí és on probablement em guanyi els unfollows que he esmentat abans).

En poques paraules: el dret a decidir no només pels catalans en allò que els autoproclamats timoners del Procés creuen que tenim dret, sinó en tot allò que ens afecta i per a tothom. Inclosos els espanyols. Al cap i a la fi, qui ha votat al rei com a cap d’estat?

republica_pirata

República: I per què no?

República Federal Española

Comencem a deixar les coses clares: la monarquia, ara per ara, no serveix per gaire cosa. De fet, si us pareu a pensar una mica, el rei espanyol no pot fer gaire cosa perquè, senzillament, no li deixen. Aquesta constitució que va haver de jurar respectar li ha limitat tant els poders que els seus avantpassats borbons francesos li girarien la cara si se’l trobessin al carrer. Per favor! Un descendent de reis dèspotes, reduït a la mínima expressió per una colla d’esquerrosos deslleials!

Els defensors de la monarquia (que cada vegada són menys) s’entesten en destacar les bondats del monarca: va jugar un paper decisiu en la transició i en l’intent de cop d’estat del 81, i va representar la unitat de la pàtria (ui, quina fredor que fa venir això) en els temps revoltats de finals dels setanta del segle passat. No seré jo qui retopi aquestes aformacions, més que res perquè quan tot això passava jo tenia 3 anys. Però no em poden negar que tot això ja és història.

Tampoc estaria del bàndol dels que pregonen que al rei se l’ha de fotre fora, a puintades de peu si pot ser. No cal ser així amb un funcionari (vitalici) de l’estat. Crec que s’hauria de fer com en les grans empreses: un sopar de comiat. Es convidaria a quatre o cincs caps d’estat, es muntaria un soparet amb powerpoints fets pels seus fills i néts explicant les batalletes de la història de l’avi a l’empresa, i després se li faria entrega d’una placa amb la llegenda “A Juancar, agradecidos”. I “punto pelota”. Una vegada fet això, el ciutadà Juan Carlos de Borbón es podria dedicar a tot allò que fan els avis d’avui en dia: anar a Benidorm amb l’Imserso, aprendre informàtica per saber fer anar el Photoshop i poder-se fer les seves pròpies postals de Nadal, i anar a veure obres (tot i que amb això de la crisi del totxo, la cosa està txunga).

I així, quan jo tingués néts, els podria explicar que vaig viure el naixement de la República Federal Espanyola, la República Catalana, la República d’Euskalherria i la resta d’estats que es creguin convenients, dins de l’àmbit de la Unió Europea. O la creació d’una República Federal Espanyola respectuosa amb totes les nacions i nacionalitats, lliure del pes que suposa la intolerància, els privilegis i el nacionalisme espanyol extrem que, ara per ara i espero que sense voler, representa en Juancar.

Què, ens animem a provar-ho per tercera vegada?

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén