El meu blog, el meu món

Etiqueta: Pirates de Catalunya

#RebootPirata: discurs de clausura

El passat 11 de desembre es tancava el procés de refundació de Pirates de Catalunya, anomenat Reboot Pirata. En el marc d’aquesta jornada, se’m va demanar fer un breu discurs de clausura de l’acte, que transcric a continuació.

Avui concloem sis mesos de feina en els que hem debatut els documents (ideològic, estratègic i organitzatiu) que han de conformar el nostre futur com a partit. El futur que se’ns obre al davant l’afrontem amb la il·lusió dels que afronten un nou viatge: coneixem la destinació, coneixem la tripulació i coneixem el vaixell, i només tenim la incertesa d’allò que ens acompanyarà durant el camí.

Hem definit nous objectius, hem parlat i debatut sobre els nous reptes que hem d’afrontar però ho hem fet com ho afrontem tot els Pirates: amb diàleg, amb debat i amb democràcia directa, molta democràcia directa. L’ADN pirata s’ha manifestat en el seu esplendor.

Recordo els moments en els que hem afrontat conteses electorals abans d’arribar a aquest moment, com les eleccions municipals de 2015 o les eleccions catalanes d’aquell mateix any. Conteses en les que hem defensat idearis i programes innovadors, trencadors i diferents als de la resta de partits. Aquests sis mesos de treball ens donen una evidència: el temps ens ha acabat donant la raó. Vam apostar per la participació i la transparència abans que els partits governants ho comencessin a incloure als seus programes. Vam parlar de referèndum unilateral abans que tothom per Catalunya, abans que la famosa RUI es posés de moda. Però a banda d’aquesta evidència ens ha donat força per continuar. Per créixer als pobles i ciutats de Catalunya, per créixer al nostre espai polític, i per contribuir al creixement del Moviment a la resta de l’estat, a Europa i, per què no dir-ho, al món.

El que tanquem avui no és el final de res: és l’inici d’un nou temps a Catalunya. Un nou temps pirata.

Moltes gràcies.

Per què crec que no ens hem de presentar al 20-D

logo_petit_twPirates de Catalunya, el partit on milito i del que tinc l’honor de ser el portaveu, porta debatent dues setmanes el paper que ha de tenir a les eleccions del 20 de desembre al Congrés dels Diputats. Aquest debat ha culminat avui mateix amb la publicació d’una votació, a la qual estan cridats tots els pirates, per decidir si PIRATA.CAT ha de renunciar a presentar-se a aquestes eleccions.

Sí, estem decidint si renunciem. Això implica afirmar que com a partit polític la nostra postura per defecte davant de qualssevol eleccions seria presentar-nos. Aquest punt és important, i fa més acurada la votació que estem duent a terme, enfront d’altres votacions que havíem fet en el passat i que havien generat dubtes en quant a la seva interpretació.

Prendre aquesta decisió no és fàcil. Hi ha un munt de factors a favor de no presentar-nos, i un munt de factors en contra, i tots es poden respondre en igualtat de condicions. Hom pot pensar que renunciar a presentar-nos és el primer pas cap a la desaparició, però per una altra banda ens dóna més temps per reforçar la nostra presència a través d’activitats paral·leles a l’activitat electoral. I els arguments a favor de deixar córrer aquesta contesa electoral agafen més pes quan un analitza la situació del partit, que no pot contrarrestar la manca d’efectius per molta il·lusió que hi posem. No és res dolent: aquesta reflexió ens ha ajudat a alguns de nosaltres a comprendre que, abans de posar-nos-hi a fons en una nova campanya, ens hem de cuidar a nosaltres mateixos, mirar-nos al mirall i explorar les possibilitats de creixement que tenim.

Hi ha projectes il·lusionants a l’horitzó, tenim l’experiència de territorials que funcionen i estan molt engrescades. I encara que estiguem debilitats per una campanya electoral com la darrera, estic segur que tenim el potencial per tornar a donar guerra en el futur. Amb les idees pròpies més clares, i noves idees incorporades.

I sí, he votat a favor de renunciar. Però només a les eleccions, no a Pirates.

El poder dels pirates

Aquests dies de recollida d’avals per Pirates de Catalunya – Per Decidir-ho Tot un es troba amb la tesitura d’haver de justificar perquè es vol presentar. I d’haver de sentir tot d’excuses més o menys elaborades sobre si ens hauríem de presentar o no, i si ho hauríem de fer sols o en coalició amb la CUP.

tyrion_chupito

 

Però una de les que em criden més l’atenció és l’excusa de no avalar-nos perquè si ens presentem “dispersem el vot independentista”, entenent que quan diuen dispersar no es refereixen al fet que hi ha dues llistes favorables al sí i no només una. Però vaja, analitzem la situació amb dades, dades que extreuré dels resultats oficials de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012:

El sostre electoral de Pirates de Catalunya a unes eleccions al Parlament de Catalunya és de 18.219 vots. Això representa, amb el cens del 2012, un espectacular 0.50% del cens electoral. D’aquests, 15.241 vots corresponen a la província de Barcelona, 1.137 a Girona, 642 a Lleida i 1.199 a Tarragona. ara retingueu aquestes dades al cap i continuem.

En aquestes eleccions, encara que se’ns digui que volen comptar vots i escons i que això és el que veurà la Comunitat Internacional, el que s’escull al final són escons. I, per obra i gràcia de la LOREG, la llei electoral de l’Estat Espanyol que serveix de referència per a aquestes eleccions plebiscitàries (i tot per no tenir una llei pròpia, a la qual tenim dret fins i tot sent espanyols), per tal d’entrar al joc del repartiment dels escons un partit ha d’aconseguir un mínim d’un 3% dels vots en una circumscripció. És a dir, que per poder tenir la possibilitat d’aconseguir un representant, hem d’arribar a tenir sis vegades més vots dels que vam tenir l’any 2012.

Però espera, que encara hi ha més: aquest 3% no et garanteix un escó a la teva província. La CUP va aconseguir, l’any 2012, un 3.58% dels vots a Tarragona (12.840), però gràcies a la Llei D’Hondt no van aconseguir cap diputat en aquesta província. A Girona van aconseguir un 4.2% (14.499) i cap diputat. A Lleida, un 3.04% (6.302 vots) i cap diputat. En total, 33.641 vots que en un context d’elecció de diputats al Parlament, no van servir per res. Llençats a la brossa. Vots inútils.

Així doncs, creieu que la presència o no d’un partit minoritari a les meses electorals aquest 27 de setembre realment pot influir en el caràcter plebiscitari amb les dades que us presento? Realment penseu que els 18.219 vots que aquestes eleccions no tindran un destí clar aniran a parar en massa a Junts per Sí o a la CUP? Qui sap, potser sí. O potser ens decantem per donar suport a Ciutadans. O al PACMA, i així els animalistes estarien encara més a prop d’aconseguir un 3% a Catalunya.

Avalar no us compromet a res, només ens permet superar aquesta tanca injusta que ens imposa Espanya per tenir una papereta amb el nostre logo a les meses electorals. una major participació només fa que justificar encara més el resultat final, un resultat final que en el cas dels representants pirates decidireu vosaltres: obrirem una consulta per decidir què han de votar aquests representants, i aquests votaran en conseqüència (i depèn de com, el més probable és que surti que sí).

Penseu-hi abans de dir-nos que preferiu que no ens presentem.

Tu també ets un pirata

Ja ha començat la campanya electoral per a les eleccions del proper 25 de Novembre, i si no ho tens ja molt clar (bé, de fet, encara que ho tinguis molt clar), deixa’m que et digui una cosa: tu ets un pirata.

Sí, ets un pirata. Potser no duus el mocador al cap, el “parche” a l’ull o la cama de fusta, però ets un pirata. I et diré per què.

Ets un pirata si creus que:

  • La cultura hauria d’estar disponible per a tothom.
  • A Catalunya hauríem de tenir una connexió a Internet decent.
  • Hauríem de tenir el dret a decidir
  • Hauríem de saber què es fa amb els nostres impostos.
  • Els llibres de text haurien de ser gratuïts per a tothom.
  • Hauríem de poder decidir en què retallar.
  • El dret a la vivenda, a la sanitat i a l’educació són universals.
  • Qualsevol persona es pot casar / ajuntar / organitzar amb qui vulgui i com vulgui.
  • Els músics i altres artistes mereixen cobrar per la seva feina com qualsevol altre.
  • Hauríem de poder decidir sobre les lleis que ens afecten.
  • Una democràcia representativa ens hauria de representar.
  • La sobirania del poble català rau de la ciutadania.
  • Tenim dret a decidir, a decidir-ho TOT

Si has anat dient que sí a totes aquestes afirmacions, enhorabona: tu també ets un pirata. I si no, encara hi ets a temps: els pirates ho decidim tot per democràcia directa i acceptem qualsevol idea (sempre que no vagi en contra de la Declaració dels Drets Humans ni de l’Ideari Pirata, clar).

Aquest 25-N, ajuda’ns a abordar el parlament.

Arrr!

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén