El meu blog, el meu món

Etiqueta: referèndum

República, aquí i on sigui.

No se’m pot negar que sóc independentista. Encara que políticament estigui vinculat a un partit que no ho sigui de forma oberta com Pirates de Catalunya (encara que hem repetit per activa i per passiva que estem absolutament a favor del dret a decidir), penso que no té per què ser contraproduent que Catalunya disposi d’un Estat propi. Fins aquí, la part del post on potser no em guanyi unfollows a Can Twitter.

Tanmateix, també sóc republicà, dels que creu que la república és una forma de govern que, com a punt de partida, és millor que una monarquia anacrònica que, encara que alguns la defineixin com a “moderna i del segle XXI”, encara basa el seu funcionament en la designació d’un cap d’estat pel simple fet de ser l’hereu o pubilla d’una família. I no només la defenso per Catalunya, sinó també per qualsevol altre estat que vulgui considerar-se mínimament modern.

Per això jo dono suport a la República Espanyola, i crec que el procés iniciat avui amb l’abdicació del Ciutadà Borbó (que diria el meu pare) hauria de ser l’inici de la veritable renovació de l’Estat espanyol: lliure del llast de la monarquia hereva del franquisme, però també lliure de prejudicis, i per tant disposada a acceptar la voluntat popular no només de la seva ciutadania, sinó també la de la ciutadania catalana (i sí, aquí és on probablement em guanyi els unfollows que he esmentat abans).

En poques paraules: el dret a decidir no només pels catalans en allò que els autoproclamats timoners del Procés creuen que tenim dret, sinó en tot allò que ens afecta i per a tothom. Inclosos els espanyols. Al cap i a la fi, qui ha votat al rei com a cap d’estat?

republica_pirata

Els Pirates i la independència de Catalunya: a favor o en contra?

Pertànyer a un partit polític a Catalunya implica, en alguns casos, haver de posicionar-se sobre el tema de la independència de Catalunya. És un tema que genera polaritats, i que fa que un partit guanyi o perdi seguidors. I òbviament, com a afiliat al Pirates de Catalunya, aquesta pregunta sol aparèixer molt sovint en les meves converses polítiques.

I quina és la posició de Pirates de Catalunya sobre aquest tema? Molt fàcil: no tenim posició oficial.

Sembla que sigui difícil de defensar, o que sigui la típica excusa de qui vol evitar el debat, però si repassem quins són els pilars del Partit Pirata, podem veure que tot i no defensar-ho de forma explícita, defensem els mecanismes que conduirien a aquest destí. L’article 21.3 de la Declaració Universal dels Drets Humans diu que

“la voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d’expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.”

De la mateixa manera, l’Ideari Pirata recull que:

Estem a favor de la participació activa i democràtica dels ciutadans sobre les decisions polítiques que els afectaran.

Així doncs, no és difícil deduir que, malgrat que no donem suport explícit a la Independència de Catalunya, sí que donaríem suport a un referèndum o a un procés de consulta popular. Un cop es dugués a terme, els pirates tindríem llibertat de vot per fer el que vulguéssim (exacte, llibertat de vot, res de condicionants per part de la cúpula dirigent ni estratègies de partit). Vaja, com la resta de ciutadans.

En resum: Pirates defensa que tu puguis decidir, sigui el tema que sigui.

Propostes d’un indignat. Capítol I: sobre l’Estat Espanyol

Aquest any farà 36 anys que el dictador Francisco Franco moria al llit. De llavors ençà, la sensació que té un que no va votar la Constitució perquè només tenia 2 mesos de vida és que aquest país, aquesta Espanya que es va plantejar llavors no s’aguanta per enlloc. Tots els que defensen el país tal i com està son, segons el meu parer, o massa ignorants o massa conformistes. El model no es sustenta; la democràcia, tot i existir, està emmordassada i ens porta de la ma de la classe política cap al bipartidisme. I enmig de tot això només hi ha que retrets, rancúnia i enveges tan atàviques com el teatre romà de Mèrida o les ruïnes d’Empúries.

Dins d’aquest panorama, hi ha dos elements que són claus, segons el meu punt de vista: la monarquia i la inviolabilitat de la Constitució. Del primer se n’han dit moltes coses, però per mi les més importants són:

  • És un Cap d’Estat proposat per un règim totalitari, els principis del qual va haver de jurar per tal de ser reconegut.
  • Ningú, excepte el Cap de l’Estat anterior, l’ha escollit.
  • Suposadament, i si res ho canvia, delegarà el seu càrrec en el seu fill, del qual no en tenim cap referència sobre la seva vàlua pel lloc que ocuparà (el seu pare va evitar que un intent de cop d’estat anés a més, ell com a molt ha guanyat una medalla com a part de la tripulació d’un vaixell).
  • El sistema de relleu a la “Jefatura del estado” és sexista.

Tot això em fa pensar que la nostra democràcia no és tan perfecta, quan posa al capdavant de l’Estat algú que no s’hi mourà fins que mori, i que a més és pràcticament intocable (no se’l pot jutjar, i s’ha d’anar molt amb compte si se’l vol parodiar).

L’altre element a tractar és la Constitució. Declarar que una llei, per molt important que sigui, és immutable 34 anys després de la seva aprovació en referèndum és acceptar que aquest país està ancorat en el passat. A part d’això, el teixit legislatiu que l’envolta fa que la tasca d’introduir esmenes o proposar canvis estigui en mans de qui ara mateix té menys interès en fer-ho. Però vaja, ara tampoc us estaré descobrint la sopa d’all.

Així doncs, segons el meu punt de vista (totalment discutible), el full de ruta que jo seguiria seria el mateix:

  • Conversió d’Espanya en una República Federal. Sense basar-se en models anteriors, amb la idea que cada territori pugui disposar dels seus recursos en la seva totalitat, deixant a l’Estat les tasques de defensa i (de moment) representació internacional.
  • Tot seguit, modificació de la llei d’Iniciatives Legislatives Populars i creació d’una veritable llei de Referèndums.
  • En virtut de la Llei de Referèndums, si alguna de els repúbliques que formen part de la Federació vol celebrar un referèndum sobre la seva independència, facilitar-ho. I en cas que el referèndum surti positiu, facilitar al màxim el procés de transició, tot respectant la legalitat internacional, i procurant mantenir les millor relacions amb el nou estat.

Ja sé que no és un full de ruta excessivament realista, però d’aquesta manera s’aconseguiria no només acabar amb un règim més propi del segle XIX que del XXI, i a més obriria la possibilitat a permetre la independència de l’Estat Català sense el risc d’engegar una confrontació amb l’Estat Espanyol.

Per què aniré a votar aquest 25A?

No vull convertir aquest post en un debat sobre la independència de Catalunya. Aquest debat donaria per 6 o més posts seguits, i molta gent abans que jo (i molta més després de mi) tractaran aquest tema amb més o menys encert. No, jo només vull parlar sobre el fet mateix de votar, sobre el referèndum.

Fa 35 anys que aquest estat va recuperar la democràcia (amb totes les cometes que hi volgueu posar). En aquell temps, als de la generació dels meus pares (que llavors tenien la meva edat, uns trenta) se’ls va vendre el fet d’anar a votar com la oportunitat de poder canviar les coses a traves del seu vot (recordeu la cançó aquella de “Habla pueblo, habla“?). Vaja, que tenien el poder de decidir.

35 anys després, la sensació que té la generació anterior i aquesta és que varem sortir del foc per caure a les brases. Vivim en un estat on el Cap no es pot triar democràticament, i on la classe política s’ha convertit en una oligarquia al servei dels seus propis interessos econòmics. I aquesta oligarquia ens ha segrestat la democràcia. La sensació és que anem relativament sovint a les urnes, però els resultats són el de menys: res canvia, tot és immutable. Els polítics fan i desfan durant quatre anys, no ens demanen la opinió de res, i només tornen a reclamar la nostra atenció quan s’acosten les següents eleccions.

Per això, per algú com jo que creu en la democràcia directa i participativa, un referèndum és la millor manera de demanar a la gent el seu parer. No només sobre la independència o no de Catalunya, sinó sobre moltes altres coses: la inviolabilitat de la Constitució, el paper de la monarquia, el paper del senat i les autonomies, etc. Ens calen més referèndums, i ens cal un govern que hi cregui. Per tant, jo avui aniré a votar al referèndum sobre la independència. Perquè, per una vegada, algú m’ha demanat la opinió.

P.d. No me’n puc estar de comentar-ho: el grup que cantava la cançó de la que parlo més amunt es deia Vino Tinto. Sense comentaris…

Powered by WordPress & Theme by Anders Norén