Una vegada hi havia una biblioteca escolar

cartell_01_fb_tw

Farà uns quatre anys, a casa estàvem en ple procés de tria d’escola per la meva filla Laura. És una decisió important, així que vam visitar la totalitat de les escoles del barri, tant públiques com concertades. Després de veure les instal·lacions, els plans d’estudi i els models educatius, ja gairebé estàvem decidits, però vam decidir donar una darrera oportunitat a una escola que no havíem vist fins llavors: l’Escola Montfalgars.

La visita es va dur a terme més o menys com a la resta de centres, però hi hagué un detall que ho va canviar tot: la visita s’acabava a la biblioteca, on tenia lloc la reunió amb la directora, i quan em pensava que res em podia fer canviar d’idea sobre l’escola triada, allò em va fe explotar el cap. Una biblioteca ben organitzada, catalogada amb CDU (sempre que es podia), amb personal… Com se sol dir per Girona, poc que m’ho podia creure. Una recerca posterior em feia flipar encara més: la biblioteca escolar està oberta al barri per les tardes, forma part de la xarxa de biblioteques públiques de Girona, i a més té un Premi Nacional de Bones Pràctiques. Què voleu que us digui, això em va acabar enamorant.

Quatre anys després, i ja com a membre de l’AMPA de l’escola, rebo la notícia de que l’Ajuntament no pensa mantenir l’assignació anual de 16.000 euros (un 85% del pressupost total de la biblioteca), i que com a molt assignarà 4.000 euros a un projecte de biblioteca escolar que sortirà escollit via concurs públic, un concurs del qual en tenim notícia a mitjans de maig i que s’ha d’obrir el mes de juny. És a dir: obliga a una biblioteca d’aquestes característiques a competir contra altres projectes per una quarta part de l’assignació pressupostària inicial en un temps rècord. Hem de justificar que s’assigni a la biblioteca una almoina.

El meu poble (cada cop em resisteixo més a anomenar-lo barri de Girona) té unes característiques socio-demogràfiques molt concretes (molta població immigrada amb recursos baixos i nivell cultural més aviat baix i una gran densitat de població), que fan que equipaments com aquests siguin necessaris per garantir l’educació de la mainada i el creixement cultural de la població en general. I l’actitud del govern municipal no ajuda amb aquest tipus de decisions, mentre no té cap mena de problema en gastar gairebé tres cops el que es gasta en la Montfollet per promocionar Joc de Trons o el Temps de Flors. De segur que aquestes accions atrauran molts turistes i grans quantitats de diners als comerços del Barri Vell, però potser els “barris” perifèrics (no només Santa Eugènia – Can Gibert, sinó el Sector Est o Pont Major, per citar alguns exemples) no acaben de veure com aquests suposats rèdits s’invertiran en les seves necessitats.

Si creieu que no és just, i que potser cal que des del consistori es replantegin certes prioritats, ajudeu-nos amb una signatura o a fer difusió d’aquest cas. Entreu a lamontfolletnoestoca.info per a més informació.

I vet aquí un gos, vet aquí un gat, el Montfollet desnonat (si no ho impedim).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *