Infidels

Em fa gràcia, ara que fa un temps que he tornat a Threads, que hi hagi molta gent interessada en saber què és una infidelitat, o què considera la gent que és una infidelitat. I el debat no és lleuger: n’hi ha que consideren que mirar a una altra persona diferent a la teva parella, o veure porno en la intimitat, ja es pot considerar una infidelitat. D’altres, en canvi, semblen tenir fins i tot una escala de valoracions de les infidelitats, anant de les lleus a les greus. I tots acaben buscant una cosa en aquesta xarxa: validació. Que la xarxa els confirmi que allò que tenen al cap és normal.

Tanmateix, l’altre dia estava jo reflexionant per mi mateix i vaig arribar a una idea que necessitava desenvolupar en aquest post: les infidelitats venen marcades per allò que condierem fidelitat, i la fidelitat no és res més que respectar un contracte amb la teva parella. Ras i curt.

El contracte amb la nostra parella

En el moment en què iniciem una relació, el que estem estipulant és un contracte entre dues persones, on s’estableixen una sèrie de normes. Algunes d’elles fins i tot queden explícites en el moment en què dues persones es casen (allò de jurar que respectaràs a la persona estimada en la pobresa, la vellesa, etcètera), però moltes d’elles queden implícites en un codi moral que porta amb nosaltres un munt de temps.

I quin és el problema? Que els codis morals o legals molts cops passen per sobre d’allò que realment és important: la comunicació entre les persones involucrades, el pacte intern entre els membres de la parella. Posem un exemple pràctic: en Martí i la Teresa tenen un relació força sana en la que, des del primer moment en què van començar a sortir junts, s’ho han explicat tot. Ella valora molt l’honestedat, i ell li va fer saber que flirtejar o tontejar amb d’altres persones l’ajuda a mantenir-se en pau amb si mateix. Arrel d’aquesta conversa, ella descobreix que permetre-li flirtejar li permet a ella fer el mateix, i ambdós descobreixen que aquesta llibertat va en favor de la seva pròpia relació. I tot comença amb una conversa que, si ens agafem a allò que dicta la moral cristiana o la tradició en el món de les relacions, mai hauria existit. Estem davant d’una infidelitat? Evidentment no, perquè s’ha parlat. Fer això d’amagat i sense parlar-ho sí seria una infidelitat.

Les infidelitats son personals i intransferibles

Arribats a aquest punt, soc dels que pensa que les infidelitats no es poden generalitzar, de la mateixa manera que tampoc es pot generalitar què agrada o què es considera correcte. El nostre propi sistema de valors és el que ha de decidir això, i tenir-lo clar per poder-lo explicar a les persones amb qui et trobis és essencial si volem construir relacions sanes i respectuoses des del principi. Així doncs, per mi les infidelitats van lligades a allò que considerem fidelitat, i la fidelitat comença amb ser honestos amb un mateix, amb el que volem i ens agrada, i amb la persona que tenim al davant.

Parlem, i encara més important, parlem-nos!

| Fet amb 💚 a Sabadell amb Hugo i el tema Console Theme.