Sara

Feia calor aquell divendres, i la Sara ho sabia prou bé. Caminava sense pressa però sense pausa pel carrer, amb el cistell de comprar que havia omplert de queviures per la família que té a casa. Anava mirant despreocupada el mòbil, perduda en les foteses i diàlegs estúpids de les xarxes socials, tan abstreta del món que fins i tot se li havia desconnectat el sentit de l’oïda. I és clar, al final va passar el que sol passar: el típic animal que porta un patinet elèctric d’aquells que no fa soroll se li creuà. Trasbalsada, la Sara féu un bot, es despertà de cop i volta, i girà el cap a la seva esquerra disposada a clavar-li un “imbècil!” tan sonor com pugués obrir i accentuar la e. Però quan estava a punt de fer-ho, es glaçà.