Sara

Feia calor aquell divendres, i la Sara ho sabia prou bé. Caminava sense pressa però sense pausa pel carrer, amb el cistell de comprar que havia omplert de queviures per la família que té a casa. Anava mirant despreocupada el mòbil, perduda en les foteses i diàlegs estúpids de les xarxes socials, tan abstreta del món que fins i tot se li havia desconnectat el sentit de l’oïda. I és clar, al final va passar el que sol passar: el típic animal que porta un patinet elèctric d’aquells que no fa soroll se li creuà. Trasbalsada, la Sara féu un bot, es despertà de cop i volta, i girà el cap a la seva esquerra disposada a clavar-li un “imbècil!” tan sonor com pugués obrir i accentuar la e. Però quan estava a punt de fer-ho, es glaçà.

Els ulls blaus que la miraven fixament, com dues versions en miniatura d’una foto del Mar Mediterrani feta amb ull de peix, li van fer oblidar l’insult, l’incident i gairebé el seu propi nom.

Aquell home d’alçada estàndard i complexió més aviat tirant a forta era en Bio. En realitat es deia Miquel. Miquel Biosca, però tothom li deia Bio d’ençà que va decidir estudiar Biologia. I a més servia com a malnom basat en el seu cognom, un malnom divertit cada cop que anaven al súper a per iogurts. Iogurts bio, és clar.

Era tan escatològic amb les seves bromes… Però no, si tenia les calcetes humides no era pas perquè s’hagués pas pixat. Semblava que els anys s’havien portat molt bé amb ell, i a banda dels preciosos ulls blaus que tenia, la maduresa li havia tornat el rostre més curtit, el cabell més platejat, i el cos encara més proporcionat. I davant de tots aquests senyals, de tots aquests estímuls, el seu cos va reaccionar com mai havia reaccionat en els 3 anys que van ser parella quan tenien 19 anyets.

I es van acomiadar amb un senzill petó a la galta. Tanmateix, quan ja apartaven les cares, ell li va prendre la mà tot dient:

Les tens iguals… igual de fredes que quan anàvem amb la moto per la platja. Recordes?

No, la Sara no recordava. Amb prou feines començava a recordar ja el seu propi marit, o la seva família, o la gata. En aquell moment, en aquells segons en què va sentir els seus llavis a la cara, només podia recordar quin gust tenia el seu cos. I es delia per tornar-lo a tastar.

En Miquel va marxar, accelerant tímidament amb el patinet. Ella va prendre el mòbil, va buscar el seu usuari a Instagram, i sense pensar-s’ho li va enviar un DM. “M’ha agradat molt tornar-te a veure en persona després de tant de temps”.

Enviar. Ja està. I poc després, notificació.

El cor li va fer una accelerada com feia anys que no sentia. Ni amb el seu marit, ni amb cap dels amants fugaços que havia tingut des de feia uns tres anys, havia sentit aquella sobtada pujada de temperatura, aquell remolí de pensaments que se n’anaven a les cales del poble en plena festa major, quan l’alcohol i la joventut es combinaven en petons, magrejades i tímids intents de tenir sexe. Sempre se n’havia penedit de no haver arribat a tastar-lo del tot.

Poc a poc, la calor que sentia per tot el cos es va anar concentrant al seu entrecuix. Podia notar perfectament com la sang bombejava i regava generosament la seva vulva, i com el seu clítoris, de cop i volta, creixia i semblava buscar la llum del sol a través de les calcetes blances de flors. Instintivament, va buscar refugi en un portal, va apretar fort les cuixes i de forma dissimulada va fer lliscar un ditet per mirar de calmar aquella coïssor que no parava de créixer. Quatre gemecs continguts després, la tremolor de les seves cames acompanyava els fluxes que s’escolaven cuixes avall.

Però en volia més.

Com un llamp va obrir el grup de Whatsapp de la família per avisar que es trobava malament i que havia anat a passejar, a veure si li passava. “Per dinar teniu coses a la nevera, ja us ho fareu”, va acabar dient. Recorria els carrers del poble com un llebrer que cerca una presa, olorant a cada cantonada esperant tornar a sentir l’olor que desitjava. No hi havia ni veïns, ni coneguts ni saludats. Tothom fora, cullons!

De camí va passar per un petit supermercat, i va comprar quatre iogurts. Bio, és clar.

Va arribar a la porta de casa seva, l’apartament dels pares d’ell. Un toc al timbre. Un compàs d’espera. I un Bio obrint sense samarreta. “Per què m’ho fas això?”, va pensar. Les calcetes ja les podria anar llençant.

S’arrapà al seu pit com si fos una gata en un arbre, i li va besar aquella boca que encara tenia la mateixa forma i gust de feia anys. Mentre li ficava la llengua fins a la campaneta, tot buscant la seva llengua per jugar a un joc morbós del gat i la rata, les seves mans van començar a descordar els texans d’en Bio. La civella del cinturó, els botons un a un… els dits entraven i sortien dels pantalons, tot palpant les seves natges dures com de ciclista, i començaven a jugar amb la punta d’un penis que s’anava endurint poc a poc.

En Bio no es quedava enrera. Amb un suau moviment va fer servir les mans per abaixar-li el vestit des de dalt, descobrint que la Sara encara mantenia un pits petits però molt ferms, que ara estaven excitats i erectes. Seguien amunt i avall, passant de l’esquena al cul, de les cuixes als pits, i s’aturaven fugaçment per comprovar que l’humitat que tenia entre les cames seguia en augment. Tenia moltes ganes d’enfonsar la cara al seu cony i llepar-li com si fos una figa madura.

De cop, la Sara es va desenganxar, va dur en Bio cap a l’habitació i el va convidar a jaure al llit. Com va poder el va despullar, i va contemplar aquell membre que s’alçava desafiant. Havia trigat massa a contemplar-lo, a tastar-lo i a sentir-lo, i aquell era el dia en què es treuria l’espineta de sobre. No era ni gran ni petit, ni massa ni poc gruixut. estava proporcionat, com tot el seu cos, però ara el trobava preciós. I de cop, va tenir una idea.

Va anar corrents a buscar la seva bossa, n’agafà els iogurts que acabava de comprar, en tregué un i l’obrí. Amb la mà, agafava iogurt directament de l’envàs i empastifava tot el semaler d’en Bio, mentre el mirava amb la cara més lasciva que tenia. Un cop ben empastifat, el va començar a llepar amb ganes, escurant cada gota del iogurt. Va parar un moment a la punta, i sense deixar de clavar-li la mirada, se la va ficar sencera a la boca, notant cada plec de la pell i cada racó del seu gland a dins. Llepava i xuclava, i cada cop més notava a la Sara adolescent com també gaudia, com reparant un greuge de feia dècades.

Quan ja va notar que estava a punt d’arribar a un altre orgasme només xuclant la seva polla, es va incorporar, va apartar les calcetes i li va oferir a aquell membre la seva sucosa vulva. Primer només fregant els llavis majors i menors, després tocant amb la punta del gland el seu clítoris, i finalment, amb un moviment de malucs ràpid i precís, se la va ficar a dins. Tot el seu cony es va estremir amb l’escalfor i la duresa d’aquell membre, i un primer orgasme va sorgir com una explosió de plaer que li va fer eriçar l’esquena. Però en volia més, necessitava més.

Cavalcant aquell cos com si no hi hagués demà, la Sara es desfeia entre orgasmes que no sabia ni que era capaç de tenir. En Bio ajudava, agafant amb força el seu cul, grapejant els seus pits i jugant amb el botonet de la seva vulva mentre la polla seguia amunt avall. La Sara gairebé es desmaia tres cops, mentre es corria una i altra vegada. Al final, quan va pensar que ja en tenia prou, va sortir de sobre seu, li va agafar el semaler amb la ma, i mentre observava com els ulls d’en Bio es tancaven i s’acostava el moment de l’explosió final, acostava la seva boca a la punta i rebia la lleterada a dins seu, com si s’hagués estat guardant tots aquells anys per ella. La dolçor del seu semen li va despertar un darrer orgasme, que no va poder contenir i va haver d’acabar amb un petit crit.

Poc després, ja més tranquils i ajaguts al llit, i mentre de fons el telèfon de la Sara anava rebent poc a poc més notificacions de tots els pesats que l’assetjaven mirant d’aconseguir una mica de la seva atenció, ell li va preguntar què havia estat això, després de tant de temps..

I ella va respondre: “tenia ganes de follar”.

| Fet amb 💚 a Sabadell amb Hugo i el tema Console Theme.